Plataforma Dorada reclama temps i qualitat per transformar la dependència

A Catalunya, unes 128.000 persones esperen una resposta en alguna fase del reconeixement de la dependència. Al voltant de 18.000 podrien tenir un grau III, segons dades de la Generalitat, mentre que l'espera mitjana per resoldre els tràmits supera els 397 dies.

La demora té conseqüències greus: moltes persones dependents moren abans de rebre l'ajuda. Plataforma Dorada, liderada per l'actriu Assumpta Serna, demana un pacte estatal per canviar un sistema que considera insuficient.

Una reforma amb terminis més curts sobre el paper

La reforma de la llei de Dependència va entrar en vigor amb l'objectiu de reduir tràmits i temps administratius. El termini màxim per resoldre una sol·licitud hauria de passar de sis a tres mesos. A Catalunya, les sol·licituds s'han duplicat en els darrers deu anys.

La norma també estableix que el grau I equivalgui automàticament a un 33% de discapacitat i que els graus II i III corresponen a un 65%. La teleassistència es converteix en un dret garantit per a tots els graus i es podrà rebre juntament amb altres prestacions.

Per a Serna, la llei té bones intencions, però falten recursos per assegurar una atenció integral i els mateixos drets amb independència del lloc de residència. L'actriu cuida de la seva mare centenària, que travessa un deteriorament cognitiu equivalent a un grau III de dependència.

Un vídeo de denúncia publicat per Serna a les seves xarxes socials es va fer viral: el reel va superar el milió i mig de visualitzacions en cinc dies. També va acumular milers de «m'agrada»; hi va haver milers de comparticions i comentaris. L'actriu descrivia la falta d'hores d'ajuda a domicili per a persones que necessiten atenció les 24 hores, l'escassa formació de les cuidadores i la falta de comunicació del departament de Drets Socials i Inclusió amb les famílies afectades. Va resumir el tracte rebut amb aquestes paraules: «no és ni humà ni just». El vídeo va impulsar la creació de Plataforma Dorada, que busca adhesions per exigir un pacte estatal.

La plataforma ha redactat deu principis bàsics per a aquest pacte. Inclouen reconèixer la dependència com un dret i garantir la igualtat a tot el territori, juntament amb una financiació suficient, estable i sostenible.

Atenció centrada en la persona

Dret a escollir on i com viure

Qualitat i dignitat en les cures

Coordinació sociosanitària real

Suport efectiu a les famílies cuidadores

Transparència, avaluació i rendició de comptes

Un compromís que transcendeixi les legislatures

El debat sobre com detectar necessitats a temps també apareix en aquest anàlisi sobre orientació davant l'abandonament escolar. En l'àmbit de la dependència, les famílies descriuen un recorregut administratiu que pot allargar-se durant anys.

Ajuts que arriben tard i serveis limitats

La mare de Montse Solà tenia 88 anys quan van sol·licitar que valoressin la seva dependència. Caminava amb dificultat, patia molt dolor i havia estat operada del cor. La família volia que rebés alguna ajuda; la resposta va trigar dos anys. El 2024 van saber que li havien reconegut una discapacitat del 75%, al rebre a casa la targeta corresponent.

Per aleshores, la dona vivia en una residència. S'havia trencat el maluc un any abans i ja no podia caminar; la família va demanar una revisió del grau. Va morir al juny i portava menys d'un any cobrint una prestació per dependència. Solà lamenta la falta d'informació i accessibilitat per a qui s'enfronta per primera vegada a aquests tràmits.

També qüestiona les condicions a les residències: assenyala que hi ha poc personal per atendre molts residents i recorda les queixes de la seva mare per la menjar. Més tard va saber que el menú diari complet —esmorzar, dinar, berenar i sopar— costava una mica més de tres euros per persona i no arribava a quatre.

Solà es va sumar com a voluntària a Plataforma Dorada després de sentir-se identificada amb les seves demandes. Ara dedica a aquesta tasca el temps que abans emprava a cuidar la seva mare i qüestiona que les institucions tolerin la situació.

Els casos que descriu el col·lectiu mostren les limitacions de les ajudes. Agustí, de 80 anys, té un grau III de dependència i un 75% de discapacitat; viu amb la seva dona, de 81, i rep mitja hora diària d'atenció a domicili i una prestació de 362 euros. Joan, de 70 anys, té grau II i un 81% de discapacitat. Viu amb la seva germana, de 80, i té concedides nou hores setmanals d'atenció a casa.

Serna resumeix la prioritat de la plataforma així: «la gent no necessita més diners, necessita que l'atenció i les cures estiguin bé». Plataforma Dorada reclama un pacte estatal que doni més temps a la gestió de les cures i formació per a qui atén les persones dependents.