Barcelona
Dos sistemes d'IA posaran a prova els semàfors de Barcelona el 2027
Kapsch i Acisa provaran durant almenys quatre mesos dues formes d'adaptar els semàfors al trànsit en temps real. Els assaigs busquen aprendre com coordinar cruïlles i podrien començar a finals de 2026.
Un embús pot traslladar-se d'una intersecció a la següent si cada semàfor pren decisions per la seva compte. Una de les propostes seleccionades per Barcelona planteja coordinar les cruïlles precisament per evitar aquest efecte.
El Barcelona Innova Lab Mobility (BILM) ha escollit els projectes de Kapsch i Acisa per assajar intel·ligència artificial en la regulació semafòrica. Cada empresa rebrà 100.000 euros de l'Ajuntament i tindrà almenys quatre mesos per desenvolupar la seva prova pilot en diferents punts de la ciutat.
Dos maneres d'adaptar els semàfors
Kapsch proposa Matcab, un sistema que ajusta els temps de cada cruïlla segons la demanda que detecta en temps real. En lloc de seguir cicles fixos, utilitza aprenentatge per reforç basat en simulacions i assigna un agent a cada intersecció. Les cruïlles prendrien decisions adaptades a la seva situació i es coordinarien per no desplaçar la congestió a un altre punt.
Matcab també permetria activar prioritats preparades de manera anticipada per a vianants o transport públic, a més d'un mode d'emergència que faciliti el pas d'ambulàncies i bombers. La proposta contempla integrar-se amb la infraestructura existent. El seu pressupost és de 358.185 euros; el consistori aportarà 100.000.
Acisa planteja una altra via amb Mobia: crear un gemell digital del corredor on es faci la prova. La còpia virtual rebria dades en temps real mitjançant sensors i sistemes de vehicles connectats V2X per anticipar com evoluciona la mobilitat i coordinar els cicles dels semàfors.
La seva intel·ligència artificial multiagent podria organitzar les interseccions segons la prioritat escollida, ja sigui per a vianants, transport públic o reducció d'emissions, entre altres objectius. Mobia requereix una intervenció mínima en la infraestructura i mantindria el sistema actual com a referència. El pressupost ascendeix a 177.865 euros, amb altres 100.000 euros de finançament municipal.
Una fase d'aprenentatge abans del desplegament
Els pilots s'instal·laran en corredors o zones amb diverses interseccions. Les empreses guanyadores hauran d'adaptar la infraestructura i col·locar sensors abans d'aplicar la intel·ligència artificial, un pas que permetrà provar les solucions en condicions reals.
El calendari previst situa l'inici dels projectes a finals de 2026 i el seu desenvolupament en un àmbit concret de Barcelona a finals de 2027. El BILM considera aquestes proves una fase 0 per obtenir coneixement abans d'avançar en la regulació semafòrica amb IA.
El treball es fonamenta en la fulla de ruta definida en un estudi elaborat per l'àrea de Mobilitat de l'Ajuntament i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). El repte va tenir 26 candidatures: 19 van arribar de l'estranger i representaven 14 països.
TMB i ATM s'uneixen al laboratori
La presentació dels projectes va tenir lloc en una sessió del BILM a Tomorrow Mobility, dins del Smart City Expo World Congress. En aquella jornada també es va formalitzar l'entrada de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) com a socis.
S'incorporen al costat de l'Ajuntament —a través de l'àrea de Mobilitat i la Fundació Barcelona Innova— i Fira de Barcelona, socis fundadors, a més de la Fundació Mobile World Capital Barcelona. La col·laboració amb aquesta última ja formava part del laboratori.
TMB opera el metro i el bus urbà i ja havia col·laborat en reptes anteriors del BILM relacionats amb la millora de l'autobús. D'ells van sorgir proves pilot per detectar amb càmeres i intel·ligència artificial l'ocupació indeguda del carril bus i per recollir informació des de les marquesines. L'ATM, consorci públic en el qual participen la Generalitat, l'Ajuntament, l'Àrea Metropolitana i l'Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà, aportarà una perspectiva conjunta del transport públic metropolità. La coordinació dels serveis també està present en el debat sobre les obres del corredor ferroviari, recollit en aquest article ferroviari.
En el mateix encontre es va presentar Barcelona Connected Mobility, un repte centrat en tecnologies V2X per comunicar vehicles, infraestructures urbanes i sistemes municipals. Els seus àmbits de treball inclouen la seguretat viària, la congestió i l'eficiència del transport públic; les proves també busquen identificar quina infraestructura necessita la ciutat per rebre dades dels vehicles i enviar senyals o alertes.
