Els bombers de la Generalitat exigeixen a Barcelona protecció real davant dels tòxics

Reclamen mesures urgents per evitar portar contaminants a casa després de cada intervenció

Què faries si la teva feina t'obligués a portar a casa alguna cosa més que cansament? Per als bombers de la Generalitat, la por no és només al foc: és als tòxics que, després de cada intervenció, s'infiltren en els seus equips i, amb ells, als seus llars.

Aquest divendres, la plaça de Sant Jaume es va omplir de sirenes, petards i reivindicacions. Centenars de bombers —uns 400 o 500 segons els organitzadors— es van concentrar al cor de Barcelona abans de marxar cap al Departament d’Interior. El seu missatge va ser clar: volen condicions laborals dignes, recuperar poder adquisitiu, més formació i, sobretot, una gestió real dels contaminants als quals s'exposen cada dia.

El fum no es queda al parc

Eva, bomber de primera a Gandesa, ho resumeix amb una frase que molts dels seus companys comparteixen: «Per molt que vulguis fer una neteja adequada, sempre hi ha una mancança a l'hora d'aïllar-ho de l'àmbit personal. Al final, vulguis o no, t'ho acabes portant a casa. I jo el que no vull és exposar també la meva gent».

El temor és compartit: els residus de la combustió i el fum queden atrapats en els equips de protecció i, si no es gestionen correctament, acaben a la roba, al cotxe o fins i tot al saló de casa. La prevenció, denuncien, és insuficient.

Jabó i raspalls com a única resposta

Joan Vidal, de la CGT, no es va estar de dir-ho: «L'última aportació de l'administració va ser portar-nos sabó de mans i uns raspalls». Segons Vidal, són els propis bombers qui netegen el material contaminat, una tasca que hauria de recaure en personal especialitzat. Reclamen més formació i una estructura de suport real, a més d'avançar cap a una feminització efectiva del cos.

Marc Ribas, cap del GRAF i representant d'UGT, va recordar que la protesta té el seu origen en l'incompliment d'un acord signat el 2023, que incloïa la gestió de contaminants i la creació d'un grup de treball específic. «No som bombers de segona», va afirmar, comparant les seves condicions amb les d'altres comunitats i amb el cos de Barcelona.

Parcs amb tres persones i una escola saturada

La precarietat no es limita als tòxics. Antonio del Río, sergent i responsable d'UGT Bombers de la Generalitat, va denunciar que el cos afronta emergències amb estructures «obsoletes i debilitades per anys de desinversió». Hi ha parcs amb només tres efectius de guàrdia, una escola de bombers saturada i en vaga, i l'absència d'un camp de pràctiques propi.

Del Río va proposar crear un «nou cos de país» que integri Bombers de Barcelona, Generalitat, Protecció Civil i emergències mèdiques. Encara que soni utòpic, va defensar que Catalunya necessita una resposta coordinada i no dependre de quin cos atengui cada emergència.

Sense drets laborals no hi ha prevenció

Des de Bombers Voluntaris Precaris en Lluita, Daniel Sitjà va insistir que la prevenció de riscos laborals només és possible si existeixen drets laborals garantits. Sense ells, la seguretat queda en entredit.

La mobilització d'aquest divendres no va ser només una protesta més: va sumar per primera vegada diferents col·lectius, des de l'escala de suport fins als tècnics que gestionen les alarmes del 112. El missatge és inequívoc: els bombers volen deixar de ser invisibles quan s'apaguen les sirenes i començar a ser escoltats quan es tracta de la seva salut i la de qui els espera a casa.

La realitat és que, mentre l'administració respon amb sabó i raspalls, els bombers continuen exposats a riscos que no acaben al sortir de l'incendi. Si Catalunya aspira a un sistema d'emergències modern i segur, la gestió dels contaminants i la inversió en recursos humans i materials no poden seguir sent l'assignatura pendent.