Barcelona
Catalunya recupera la lectura obligatòria en batxillerat i reforça les classes tradicionals
La Generalitat tornarà a exigir lectures obligatòries en batxillerat a partir del curs 2027-2028. L'augment de la intel·ligència artificial i la digitalització a les aules ha impulsat el retorn de matèries clàssiques com cal·ligrafia, lectura en veu alta i debats.
Qui pensava que la cal·ligrafia i la lectura en veu alta eren cosa del passat? Catalunya fa un gir inesperat i anuncia que la lectura obligatòria tornarà a ser part essencial del batxillerat a partir del curs 2027-2028, després de dos anys d'absència.
La decisió no arriba per nostàlgia, sinó com a resposta directa a l'ús creixent de la intel·ligència artificial i la digitalització entre els estudiants. La Generalitat busca així posar fre a la dependència tecnològica i retornar protagonisme a les habilitats tradicionals a l'aula.
Lectures obligatòries només en batxillerat
El canvi més visible serà en el batxillerat, on els alumnes hauran d'enfrontar-se de nou a una llista de llibres seleccionats oficialment. En canvi, a primària i secundària, cada centre educatiu podrà triar lliurement les obres que consideri més adequades per al seu alumnat.
La mesura pretén equilibrar l'autonomia dels col·legis amb la necessitat de garantir una base literària comuna en l'etapa preuniversitària. No s'han detallat encara els títols concrets, però el retorn de la llista oficial marca un abans i un després en la política educativa catalana recent.
Més enllà dels llibres: cal·ligrafia, debats i càlcul mental
La recuperació de la lectura obligatòria no arriba sola. El pla inclou reforçar assignatures que molts creien relegades a records d'infantesa: cal·ligrafia, lectura en veu alta, càlcul mental i debats orals. L'objectiu és clar: enfortir competències que la tecnologia no pot suplir tan fàcilment.
Aquesta aposta pel tradicional es produeix en un context on la digitalització ha transformat la forma d'aprendre i ensenyar. La Generalitat considera urgent recuperar destreses manuals i comunicatives que, segons el diagnòstic oficial, s'han vist afectades per l'ús intensiu d'eines digitals i la intel·ligència artificial.
Per què ara? El paper de la intel·ligència artificial a les aules
El detonant d'aquest retorn al clàssic ha estat l'ús cada cop més estès de la intel·ligència artificial per part dels estudiants. L'administració educativa catalana detecta que la facilitat per accedir a resums automàtics, correccions instantànies i respostes generades per IA està debilitant la capacitat d'anàlisi, expressió oral i escriptura manual dels joves.
En aquest sentit, la Generalitat segueix una tendència que ja s'observa en altres àmbits, on la tecnologia obliga a repensar quines competències s'han de protegir i potenciar a l'escola. No és la primera vegada que una decisió educativa busca adaptar-se als canvis tecnològics: en l'esport, per exemple, el retorn d'equips catalans a competicions europees també ha suposat ajustos i noves estratègies, com s'ha informat recentment.
Un retorn que marca posició
La tornada de la lectura obligatòria i el reforç de matèries com la cal·ligrafia no és només una qüestió de currículum: és una declaració d'intencions sobre el tipus d'educació que Catalunya vol per als pròxims anys. Davant l'allau digital, la Generalitat aposta per recuperar l'equilibri entre tecnologia i habilitats humanes. Si la tendència es consolida, no seria estrany que altres comunitats segueixin l'exemple i revisin el paper de les matèries clàssiques en els seus propis sistemes educatius.
