Barcelona
Enginyers i pimes demanen mantenir trens a la línia Madrid-Barcelona
El ministre Óscar Puente ha plantejat tancar durant les obres la línia d'alta velocitat entre Madrid i Barcelona. Enginyers i pimes catalanes accepten que cal renovar les vies, però reclamen mantenir cert servei.
Més de 40.000 viatgers utilitzen cada dia el corredor d'alta velocitat entre Madrid i Barcelona. Per això, el degà del Col·legi d'Enginyers de Camins a Catalunya, Pere Calvet, considera que unes obres necessàries per millorar la seguretat no haurien de deixar la línia completament fora de servei.
La seva proposta és reduir el volum de trens durant els treballs i mantenir algunes circulacions. Pimec coincideix que cal renovar la infraestructura i reclama planificar les actuacions amb els agents econòmics, tenint en compte el seu efecte en la mobilitat i l'activitat empresarial.
Un tancament total escurçaria les obres
El ministre de Transports, Óscar Puente, ha posat sobre la taula aturar durant mesos el trànsit mentre es renoven els 600 quilòmetres de la línia. La remodelació profunda ja estava prevista per al 2027, però l'accident tràgic de trens a Toledo ha afegit urgència al debat.
Puente ha reconegut que una decisió així trobaria oposició. El seu argument és que tallar la circulació podria reduir la durada de les obres de cinc anys a 24 o 12 mesos, tot i que deixaria sense servei els viatgers durant aquest període. La proposta no està presentada com una mesura ja adoptada.
El corredor més utilitzat de l'alta velocitat
La línia Madrid-Barcelona va ser la segona d'alta velocitat en entrar en servei a Espanya, després de la que connecta Madrid amb Andalusia. El tram entre la capital i Lleida es va obrir el 2006. Avui és la ruta més utilitzada de la xarxa i la que registra major densitat de trens.
Renfe i Iryo competeixen en el corredor. També circula Ouigo.
Calvet reclama estabilitat a Adif i Renfe
Calvet, exdirector general de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), defineix el corredor com un dels pilars de la mobilitat a l'Estat. També ha demanat un pacte d'Estat per canviar el model de governança d'Adif i Renfe, amb equips directius estables i una gestió pensada a llarg termini.
El degà planteja fins i tot refundar les companyies ferroviàries públiques per donar continuïtat a les seves cúpules, als càrrecs intermedis i a les plantilles. Com a dada, recorda que Adif ha tingut set presidents en catorze anys; al seu parer, aquesta rotació seria difícil de sostenir en qualsevol empresa.
L'experiència ferroviària dels equips és un altre dels punts que considera essencials, especialment per respondre a una crisi. Calvet ha valorat la seguretat dels sistemes de senyalització, però creu que el seu manteniment potser no ha estat a l'altura de les exigències.
