Barcelona
La Generalitat podrà multar a Renfe per fallades a Rodalies
L'Estat aportarà 1.407,6 milions d'euros per a Rodalies i Regionals entre 2026 i 2028. El nou contracte permetrà a la Generalitat vigilar el servei i penalitzar els incompliments atribuïbles a Renfe.
El contracte fins al 2028 preveu sancions de cinc milions d'euros a l'any i prepara el relleu operatiu.
Entre 2026 i 2028, l'Estat aportarà 1.407,6 milions d'euros per als trens de Rodalies i Regionals a Catalunya. El nou contracte fixa com es prestarà el servei i dóna a la Generalitat eines per controlar Renfe, incloent la possibilitat d'imposar-li sancions.
El Govern preveu assumir aquest seguiment abans de les eleccions del 29 de novembre. L'acord estarà vigent fins al 31 de desembre de 2028 i permetrà aplicar penalitzacions de fins a cinc milions d'euros anuals per fallades atribuïbles a l'operadora.
Retards sota vigilància i personal suficient.
La impuntualitat podrà penalitzar-se quan la responsabilitat sigui de Renfe i no d'Adif. La Generalitat també supervisarà els recursos humans i materials destinats al servei, tot i que el contracte només obliga Renfe a disposar de personal suficient per complir el compromès.
Les previsions apunten a 926 maquinistes a finals de 2026 i a més de 1.200 al finalitzar 2027. El sistema d'incentius i sancions depenia fins ara del Ministeri de Transports.
L'acord fixa també com respondre davant les interrupcions: si es preveu que durin menys de 90 minuts, la prioritat serà recuperar la circulació. Quan la previsió superi aquest termini, Renfe haurà d'activar un transport alternatiu per carretera.
Un contracte abans del canvi d'operador.
Renfe presta Rodalies i Regionals sense un contracte formal amb l'administració catalana des dels traspassos de competències de 2009 i 2010. La relació contractual es mantenia amb el Ministeri de Transports malgrat que la Generalitat tenia transferides les competències sobre Rodalies des de 2009.
La nova regulació prepara el pas de l'operació a Rodalies de Catalunya, societat constituïda al gener i participada en un 51 % per Renfe Viatgers i en un 49 % per la Generalitat. El Govern preveu que obtingui la llicència ferroviària durant el primer trimestre de 2028 i comenci llavors a operar; el contracte s'adaptaria a aquest canvi. La Generalitat pagarà el servei previ acord amb l'Estat, que continuarà finançant-lo.
1.407,6 milions per tres anys de servei.
L'aportació estatal prevista es reparteix en 507,9 milions d'euros per a 2026, 448 milions per a 2027 i 451,6 milions per a 2028. La xifra del primer any inclou despeses dels plans alternatius de transport activats durant la crisi ferroviària i una compensació estimada en 74 milions per la gratuïtat dels títols impulsada per la Generalitat durant els primers mesos de la crisi després de l'accident de Gelida.
El finançament ha estat motiu de disputa entre les administracions des de 2010. La Generalitat i Renfe van arribar als tribunals pels costos d'ampliacions de cobertura que havia demanat l'administració catalana. Els acords d'investidura entre ERC i el PSOE de 2023 van tancar aquest conflicte amb una partida estatal d'uns 90 milions d'euros per a aquests serveis. El nou marc busca evitar que les millores i ampliacions hagin de negociar-se cada any.
La renovació prevista inclou 110 trens: 72 unitats noves de gran capacitat per a Rodalies, 24 per a Regionals i 14 de la sèrie 121 de Renfe. La flota passaria de 202 a 250 trens a Rodalies i de 70 a 75 a Regionals. A Barcelona, altres mesures de mobilitat han inclòs les ajudes per a bicicletes elèctriques, una iniciativa diferent d'aquest contracte ferroviari.
Renfe deixarà d'operar les línies RL3 i RL4 de Lleida quan Ferrocarrils de la Generalitat les assumeixi. El seguiment del contracte quedarà en mans d'una comissió paritària de sis representants que substituirà l'actual òrgan mixt entre la Generalitat i Renfe.
