Barcelona
Les segones oportunitats entren en l'estratègia contra l'abandonament escolar
Detectar aviat els factors de risc i ajustar l'orientació a cada territori són claus davant l'abandonament escolar. El II Fòrum Català per l’Orientació també reclama més especialistes en FP i destaca les segones oportunitats.
Quan un jove es desvincula del sistema educatiu sense obtenir una titulació, les Escoles de Noves Oportunitats (ENO) ofereixen itineraris personalitzats i suport emocional per ajudar-lo a reprendre els estudis o incorporar-se al mercat laboral.
Aquests centres estan pensats per a persones d'entre 14 i 25 anys. A Catalunya els impulsen entitats socials i ajuntaments; entre ells figura l'Escola Municipal de Segones Oportunitats de Barcelona.
Detectar el risc abans que sigui tard
La prevenció comença amb una orientació capaç d'identificar a temps els factors que poden conduir a l'abandonament escolar prematur. Per a això s'utilitza, entre altres recursos, l'indicador algorítmic RONI (Risk of Non-Inclusion), que combina senyals de risc.
El sistema valora l'absentisme reiterat i el rendiment en assignatures clau. També considera els factors socioeconòmics i les necessitats de suport físic o psíquic.
Els ajuntaments poden elaborar plans locals d'orientació i diagnòstic en xarxa. Aquests creen mapes municipals de vulnerabilitat que creuen dades educatives amb indicadors de serveis socials per localitzar barris i col·lectius en risc imminent.
Els propis centres també poden revisar els seus processos interns, la flexibilitat dels itineraris formatius i els seus recursos psicopedagògics. L'autoavaluació permet analitzar si aquests elements ajuden l'alumnat vulnerable a continuar estudiant o si poden contribuir a la seva exclusió de manera involuntària.
Una xarxa adaptada a cada territori
L'orientació que planteja el sector parteix d'un model inclusiu i equitatiu: atendre cada persona tenint en compte el seu context i combatre les desigualtats estructurals. L'acompanyament, per tant, va més enllà del que és acadèmic o de la inserció laboral immediata i s'entén com un procés integral al llarg de la vida.
La coordinació entre famílies, centres escolars, administracions locals i professionals permet ajustar les polítiques psicopedagògiques a les condicions socioeconòmiques de cada zona. En territoris amb poca densitat demogràfica, com l'Alt Pirineu i l'Aran, es reclamen sistemes més flexibles i atents al teixit productiu i industrial proper.
Aquestes propostes es van abordar en el II Fòrum Català per l’Orientació «Teixint comunitats pel territori», organitzat per l’Associació Catalana de Psicopedagogia i Orientació Educativa i Professional (ACPO). El fòrum va celebrar trobades i activitats per Catalunya des d'octubre de 2025 durant un any. La seva clausura va tenir lloc a Barcelona del 15 al 17 d'octubre, sota el títol «L’orientació comunitària, eina d’emancipació en un món en transició».
Més especialistes per a la Formació Professional
En Formació Professional (FP), el sector proposa planificar l'oferta combinant el sistema educatiu amb les necessitats laborals de les empreses locals. També denuncia una falta històrica d'especialistes en psicopedagogia als centres i reclama més personal per orientar l'alumnat.
Aquest suport inclou acompanyar la presa de decisions, combatre els estereotips de gènere en les professions tècniques i atendre estudiants amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE).
