Barcelona
Barcelona assajarà semàfors amb IA per gestionar millor el trànsit
Kapsch i Acisa posaran a prova dues formes de regular els semàfors amb intel·ligència artificial. El pilot durarà quatre mesos i contempla prioritats per a vianants, transport públic o vehicles d'emergència.

Kapsch calcula que el seu sistema podria reduir fins a un 10% la congestió general en situacions de trànsit per sota de 10 km/h. És una previsió, encara pendent de comprovar als carrers de Barcelona.
La ciutat prepara una prova pilot de quatre mesos amb dues solucions d'intel·ligència artificial que actuaran sobre diverses interseccions. Els assaigs en condicions reals estan previstos per a finals de 2027.
Dues maneres d'ajustar els semàfors
La proposta Matcab, de l'austríaca Kapsch, observarà el trànsit i ajustarà els temps de cada semàfor segons les necessitats del cruix. El sistema aprendrà mitjançant simulacions i podrà activar objectius diferents, amb prioritats per a vianants, transport públic o vehicles d'emergència.
Segons les previsions de l'empresa, la mobilitat activa podria esperar fins a un 5% menys. El temps de viatge en transport públic baixaria un 3%. Kapsch també estima una reducció de fins al 10% de la congestió general en el trànsit lent, per sota de 10 km/h. El sistema podrà integrar-se en la infraestructura existent i evitar que les cues es desplacin d'un cruix a un altre.
El projecte de Kapsch té un pressupost de 358.185 euros. L'Ajuntament aportarà 100.000.
Un gemel digital per coordinar cruixos
La segona solució es diu MOB-IA i planteja crear una còpia digital de la xarxa viària. Rebrà dades en temps real de sensors i de sistemes de vehicles connectats V2X, per anticipar com evoluciona el trànsit i coordinar els semàfors d'un corredor. La proposta apareix atribuïda a Acsia; entre les empreses seleccionades per implementar les solucions figura Acisa.
La intel·ligència artificial multiagent permetrà ajustar els cicles amb una prioritat escollida, com afavorir els vianants, el transport públic o la reducció d'emissions. Les seves previsions apunten a retallar entre un 10% i un 20% el temps en el trànsit habitual. També calcula entre un 15% i un 25% menys de parades, a més d'una reducció del 10% al 20% en la variabilitat del temps de viatge.
MOB-IA requereix una intervenció mínima en la infraestructura i permetrà mantenir el sistema actual com a referència. El seu pressupost ascendeix a 177.865 euros, dels quals el consistori finançarà 100.000.
Un calendari lligat als canvis a la Diagonal
La fulla de ruta per incorporar la IA a la regulació semafòrica l'han dissenyada l'àrea de Mobilitat de l'Ajuntament i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Els projectes arrancaran a finals de 2026 i la fase experimental servirà per avaluar les tecnologies abans de plantejar una possible implantació a major escala.
Les proves coincidiran amb les obres de connexió del tramvia per la Diagonal, que exigiran reorganitzar la circulació en un dels eixos més tensionats de la ciutat. La selecció de Kapsch i Acisa es va anunciar durant Tomorrow Mobility, dins del Smart City Expo World Congress, entre 26 candidatures, 19 d'elles internacionals.
TMB i ATM s'uneixen al laboratori
La jornada també va formalitzar la incorporació de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) al Barcelona Innova Lab Mobility (BILM), iniciativa de l'Ajuntament i Fira de Barcelona amb participació de la Fundació Mobile World Capital. L'ATM és un consorci públic en què participen les administracions responsables del transport públic de l'àrea de Barcelona.
TMB, operador del metro i del bus urbà, s'incorpora després de col·laborar en reptes anteriors centrats en millorar el servei de bus. Entre les proves pilot satisfactoris figuren càmeres amb IA per detectar ocupacions indegudes en el carril bici i tecnologia en les marquesines per recollir informació i millorar el servei.
La regulació del trànsit s'uneix a altres assumptes de mobilitat municipal, com els litigis per multes. Manuel Valdés, director general de l'ATM, va defensar que la innovació ha de sortir del laboratori i resultar útil per als usuaris.








