Meta veta la publicitat d'una obra feminista en un teatre de Barcelona
El Teatre Raval no podrà promocionar a Facebook ni Instagram la seva versió de «Una habitació pròpia». Meta considera que l'anunci conté «temàtica social» per mencionar feminisme i drets civils. El teatre va rebre la suggerència d'eliminar paraules clau.
Pot una obra sobre feminisme quedar-se fora de les xarxes socials per dir-ho obertament? Això és justament el que li ha passat al Teatre Raval de Barcelona, que ha vist com Meta bloquejava la promoció del seu espectacle «Una habitació pròpia» a Facebook i Instagram.
La raó no té gaire misteri: l'algoritme de Meta va detectar en l'anunci referències a feminisme i drets civils, i va decidir que això era «temàtica social». Resultat: publicitat vetada, a menys que el teatre eliminés aquestes paraules clau del text.
Un bloqueig inesperat per al Teatre Raval
L'equip del Teatre Raval es va trobar amb la sorpresa en intentar difondre la seva versió de la cèlebre obra de Virginia Woolf. La plataforma els va comunicar que el contingut no podia publicitar-se tal com estava, per tractar-se d'un missatge que podia interpretar-se com activisme.
Meta va ser clara: si volien que l'anunci arribés al públic, havien d'eliminar qualsevol terme que sonés a reivindicació social. És a dir, fora feminisme, fora drets civils. Una paradoxa, tenint en compte que l'obra gira precisament al voltant d'aquests temes.
Què considera Meta «temàtica social»?
La política de Meta sobre anuncis és coneguda per la seva rigidesa quan detecta paraules associades a moviments socials o polítics. En aquest cas, la menció explícita al feminisme va ser suficient per activar el filtre automàtic i bloquejar la campanya.
El teatre va rebre la suggerència de modificar el text, eliminant els termes assenyalats, perquè l'anunci no semblés un clam al activisme. Una solució que, en la pràctica, suposaria buidar de sentit la promoció d'una obra que precisament busca posar el focus en aquests debats.
El dilema de la visibilitat cultural
Per als espais culturals de Barcelona, aquest tipus de restriccions planteja un dilema: com promocionar propostes amb contingut social si les plataformes penalitzen la seva visibilitat? El cas del Teatre Raval il·lustra fins a quin punt els algoritmes poden condicionar la difusió d'obres que aborden temes incòmodes per als filtres automàtics.
En un context on la conversa sobre drets i feminisme continua sent rellevant, que una obra com «Una habitació pròpia» es vegi obligada a camuflar el seu missatge per poder anunciar-se a les xarxes socials resulta, com a mínim, irònic. La cultura no hauria de disfressar les seves paraules per arribar al públic, i aquest episodi deixa clar que els algoritmes de Meta segueixen marcant els límits del que es pot dir —i promocionar— en el aparador digital.
