Barcelona
L'activisme juvenil canvia quan la vida adulta guanya terreny
Un estudi amb 62 entrevistes mostra com els canvis vitals i l'entorn polític influeixen en la implicació juvenil. Reduir les protestes no sempre significa perdre el compromís: a vegades canvia de forma.
La universitat pot apropar a les protestes; l'ocupació i les responsabilitats familiars solen restar temps a la mobilització. Encara així, deixar d'acudir a una protesta no significa necessàriament perdre el compromís social: algunes persones ho traslladen, per exemple, a la seva feina.
Els canvis de vida també obren portes
L'estudi Activisme viscut: trajectòries biogràfiques i la reconfiguració de la participació juvenil es basa en 62 entrevistes a joves vinculats a organitzacions socials i polítiques. Analitza la seva implicació en causes com l'ecologisme, el feminisme, els drets civils i la diversitat sexual.
Una mudança temporal o permanent pot posar algú en contacte amb noves dinàmiques locals i afavorir la seva entrada en l'activisme. També influeixen els estudis, l'ocupació, les amistats, les relacions familiars i l'habitatge: segons el moment vital, poden impulsar la participació, portar a defensar un altre moviment o reduir la implicació.
La mobilització col·lectiva també pot prendre formes allunyades de la protesta al carrer, com la petició de 391 associacions de famílies per recuperar les excursions escolars a Catalunya.
L'agenda política pot activar la participació
El context també pesa. Entre els episodis que poden animar a mobilitzar-se, la investigació cita la pandèmia de Covid-19 i el moviment estudiantil ecologista ‘Fridays For Future’ (F4F) de 2019. També menciona el procés independentista a Catalunya.
El treball, publicat a la revista Government and Opposition, es coneix a pocs dies de la vaga general prevista per al dimecres 11 de novembre contra la crisi de l'habitatge a Espanya. Arriba també setmanes després de manifestacions juvenils que van recórrer Europa, des de Grècia fins a Bèlgica.
Una joventut menys lineal
Roger Soler-i-Martí, professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i coautor de l'estudi, explica que les oportunitats per sumar-se a una protesta depenen del moment en què apareixen. Durant l'etapa universitària, les xarxes de mobilització solen estar més a prop; amb l'entrada a la vida adulta, la feina i les responsabilitats familiars poden debilitar aquest vincle.
La joventut, assenyala l'investigador, s'ha allargat i ha perdut part del seu recorregut lineal. Amb més incertesa sobre el següent pas, la biografia personal condiciona cada cop més el compromís polític.
La desmobilització tampoc equival sempre a apatía: algunes persones mantenen els seus compromisos mitjançant feines relacionades amb les seves causes.
