Barcelona
L'ampliació d'El Prat reactiva la protesta veïnal i ambiental a Barcelona
L'ampliació de l'aeroport de Barcelona-El Prat torna a encendre una de les discussions més sensibles de la ciutat: créixer com a gran hub internacional o protegir el Delta del Llobregat. El projecte, promogut per Aena i recolzat pel Govern de Salvador Illa, avança en fase administrativa mentre entitats veïnals, ecologistes i socials denuncien que el debat públic està sent massa discret per a una transformació d'aquesta escala.
La plataforma Zeroport ha reactivat l'oposició i ha convocat una gran mobilització per al 20 de setembre a Barcelona. La data no és casual: coincideix amb una fase clau del procés del DORA 2027-2031 i arriba en un moment polític sensible, amb l'ampliació convertida de nou en bandera de model econòmic, mobilitat i clima.
El pla global d'Aena contempla una inversió mínima de 3.200 milions d'euros. En el període 2027-2031 es preveuen més de 1.000 milions per actuacions com l'ampliació de la T1, la renovació de la T2 i mesures ambientals compensatòries. Les fases més controvertides, com la nova terminal satèl·lit i el redisseny de la pista de mar, quedarien vinculades a etapes posteriors i a l'aprovació del nou pla director.
El punt més delicat continua sent la pista junt al mar i la seva possible afectació a l'entorn de la Ricarda, una llacuna integrada al Delta del Llobregat i protegida per la Xarxa Natura 2000. Aena i el Govern defensen que el nou disseny redueix l'impacte respecte a propostes anteriors i permetria reforçar Barcelona com a aeroport intercontinental. Els col·lectius contraris responen que qualsevol ampliació sobre un espai protegit agrava una pressió ambiental que el delta ja suporta des de fa dècades.
La discussió arriba amb l'aeroport en xifres rècord. El Prat va tancar 2025 amb uns 57,5 milions de passatgers, per sobre de la seva capacitat teòrica de 55 milions. Per als partidaris de l'ampliació, aquest dada demostra que la infraestructura necessita més marge si Barcelona vol competir amb altres grans nodes europeus. Per als seus detractors, confirma just el contrari: que la ciutat ja suporta un volum turístic i aeri difícil de compatibilitzar amb habitatge, contaminació i qualitat de vida.
Zeroport i les entitats que s'hi sumen a la protesta volen aprofitar l'estiu per organitzar xerrades, preparar arguments i tornar a situar el tema al carrer. Denuncien que encara queden pendents compensacions ambientals d'ampliacions anteriors i que parlar només de competitivitat aeroportuària deixa fora preguntes incòmodes sobre emissions, gentrificació, soroll i dependència del turisme.
El conflicte d'El Prat no és nou. El 2021, el projecte va quedar aparcat pel xoc entre el Govern central, la Generalitat i l'oposició ambiental. El 2025, l'acord entre Aena i el Govern va reobrir el camí, però també va reactivar una xarxa de rebuig que portava anys defensant el delta com a límit físic i simbòlic al creixement de la ciutat.
Per a Barcelona, aquesta no és només una obra d'aeroport. És una decisió sobre quin tipus de ciutat vol ser en els pròxims anys: més connectada, sí, però també més exposada a la pressió turística, al soroll i a la pèrdua d'espais naturals difícils de recuperar. La Ricarda concentra aquesta tensió com pocs llocs: sembla un punt petit al mapa, però resumeix una pregunta enorme sobre el futur metropolità. Creixer pot ser necessari; decidir com, on i a quin preu és el que la ciutat encara no ha discutit prou.