El Palau Robert tancarà el 2028 per convertir-se en un gran centre d'exposicions
El Palau Robert es prepara per a una transformació profunda. El Govern invertirà al voltant de set milions d'euros en rehabilitar aquest edifici emblemàtic de Passeig de Gràcia i adaptar-lo com a gran centre d'exposicions ciutadanes, amb una programació més oberta, participativa i connectada amb els debats actuals de Barcelona.
Les obres estan previstes per a l'estiu de 2028 i tindran una durada aproximada de 18 mesos, per la qual cosa l'equipament romandrà tancat fins a principis de 2030 si es compleixen els terminis. Durant aquest període, la Generalitat estudia traslladar temporalment l'activitat cultural a altres espais de Barcelona o fins i tot a formats itinerants pel territori.
El procés encara no està tancat. Sis equips s'han presentat a la licitació per redactar el projecte bàsic, el projecte executiu i assumir la direcció de les obres. A partir d'ara s'obre un termini d'uns nou mesos per escollir la proposta guanyadora i iniciar els tràmits d'adjudicació.
La reforma no busca només embellir l'edifici. El Palau Robert necessita resoldre mancances importants en accessibilitat, ventilació, climatització, electricitat i seguretat, a més d'obtenir la llicència d'activitat que requereix la normativa actual. Entre les actuacions previstes figuren banys adaptats, millores en evacuació, actualització d'instal·lacions i adequació de l'estructura al foc.
Un cop reobert, l'edifici recuperarà el seu ús com a espai museístic i d'exposicions, però amb una ambició més clara: convertir-se en lloc de trobada perquè la ciutadania reflexioni sobre qüestions vinculades a la vida quotidiana, la cultura i els grans canvis socials. La Generalitat vol que el Palau Robert sigui alguna cosa més que una sala informativa en una ubicació privilegiada.
L'edifici, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local, ocupa un dels punts més visibles de Barcelona, en el cruix de Passeig de Gràcia amb la Diagonal. La seva història el converteix en una peça singular dins del paisatge de l'Eixample: va ser impulsat a finals del segle XIX per Robert Robert Surís i, a diferència d'altres edificis burgesos de la zona, va apostar per un llenguatge més neoclàssic que modernista.
Per a Barcelona, la reforma arriba en un moment en què molts equipaments culturals estan repensant el seu paper. No n'hi ha prou amb tenir un edifici bonic en una avinguda central: cal que convidi a entrar, que sigui accessible i que dialogui amb el que preocupa a la ciutat. Si la renovació compleix el que promet, el Palau Robert pot deixar de ser només una parada elegant a Passeig de Gràcia i convertir-se en un espai més viu, útil i reconeixible per a barcelonins i visitants.