Barcelona
Dos mesos després del socavó de la L9, 70 afectats reclamen a la Generalitat
Dos mesos després del socavó provocat durant les obres del tram central de la L9/L10, el conflicte del Putxet entra en una nova fase. Almenys 70 veïns i comerciants, al voltant del 90% dels afectats representats per la plataforma veïnal, preparen una reclamació col·lectiva contra la Generalitat pels danys materials, econòmics i morals soferts des del despreniment del 7 de juliol. La intenció és formalitzar-la aquesta mateixa setmana.

Aquell dia, un forat d'uns vuit metres de diàmetre i quatre de profunditat va aparèixer en un interior de manzana proper a les obres del metro i va obligar a desallotjar vuit finques, amb 93 habitatges, als carrers Rubinstein, Teodora Lamadrid i Sant Gervasi de Cassoles. No hi va haver ferits, però part de la pizzeria Verona, a Teodora Lamadrid, va quedar greument afectada.
L'emergència inicial va acabar, però no per a tothom. Els residents de Teodora Lamadrid, 3, i Rubinstein, 2 i 4, juntament amb els negocis situats en aquests immobles, tenen ara un horitzó molt més llarg: la previsió comunicada als afectats situa el retorn a principis de 2027. Són 18 habitatges i set locals. En altres edificis la tornada podria produir-se abans, tot i que encara queden reparacions i comprovacions de seguretat pendents.
La reclamació està dirigida per l'advocada Carmen Pérez Pozo-Toledano i es planteja sota el principi de culpa in vigilando: al ser la Generalitat la promotora de les obres, els afectats consideren que li correspon respondre per la supervisió de la seva execució. Reclamarà desperfectes en habitatges i locals, pèrdues econòmiques de comerços i possibles perjudicis sobre el valor dels immobles, a més del dany moral causat per mesos de desallotjament i incertesa.
Per ara, tanmateix, no estem davant d'una demanda judicial ja presentada. La via que s'està preparant és una reclamació administrativa contra la Generalitat i la pròpia representació dels afectats espera poder assolir un acord sobre les indemnitzacions sense haver de acabar posteriorment als tribunals. Cada habitatge i cada negoci haurà a més d'avaluar-se per separat, perquè els danys són molt diferents.
Mentrestant, continuen els treballs per estabilitzar el terreny. Els operaris continuen injectant material al subsòl i la tuneladora roman aturada en aquest àmbit. Els veïns també han reclamat que un tècnic independent certifiqui la seguretat dels edificis abans d'autoritzar definitivament el retorn; la Generalitat ha acceptat la intervenció d'un perit extern.
La situació quotidiana explica bona part de la reclamació per danys morals. Hi ha famílies que porten setmanes vivint en habitacions d'hotel o allotjades amb familiars, comerciants que encara no poden aixecar la persiana i residents d'edificis ja considerats habitables que han preferit no tornar pel soroll dels treballs, la pols o la por a nous moviments.
La comparació amb el socavó del Carmel de 2005 apareix inevitablement perquè Pérez Pozo-Toledano va participar també en aquell cas, on algunes famílies van aconseguir compensacions de fins a 15.000 euros per danys morals. Però ambdós episodis tenen una escala molt diferent i hi ha una correcció important: el socavó del Carmel no es va produir durant les obres de la L9, sinó durant la prolongació de la L5.
A Sant Gervasi encara ni tan sols és possible calcular la factura final. Les reparacions no han acabat i segueixen apareixent conseqüències diferents en cada finca. Per als residents que no podran tornar fins al 2027, el calendari de la L9 ha deixat de ser una qüestió sobre quan arribarà una nova estació: des de juliol, la pregunta molt més immediata és quan podran recuperar la seva casa.







