Només 6 de 23 grans municipis van aplicar de manera efectiva les multes de les ZBE

Els sis casos assenyalats es concentren a l'àrea de Barcelona. L'informe inclou les restriccions de les rondes de Barcelona i les zones de baixes emissions de Cerdanyola del Vallès, El Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès i Viladecans.

La situació és molt diferent en altres grans ciutats catalanes. Badalona, Granollers, Lleida, Mollet del Vallès i Terrassa no van imposar cap sanció durant el període analitzat, malgrat el procés d'extensió de les zones de baixes emissions als municipis de major població.

El cas de Badalona és especialment significatiu dins de l'àrea metropolitana. L'Ajuntament manté una moratòria que retarda l'aplicació de les sancions fins a l'1 de gener de 2027, per la qual cosa durant 2025 les restriccions no es van traduir en multes als vehicles afectats.

La fiscalització no es limita a comprovar si els ajuntaments sancionen. També analitza si compten amb eines suficients per identificar els vehicles que incompleixen les restriccions i per gestionar correctament la informació. En aquest apartat, Barcelona i Viladecans destaquen pels seus sistemes de control de matrícules i per la integració amb la plataforma de la Direcció General de Trànsit.

La Sindicatura detecta, en canvi, deficiències en els sistemes utilitzats a El Prat de Llobregat, Rubí i Sant Boi de Llobregat. Segons l'informe, aquests problemes podrien reduir l'eficàcia pràctica d'unes restriccions que depenen en bona mesura de càmeres, bases de dades i mecanismes automàtics d'identificació.

També hi ha diferències al mesurar si les ZBE estan complint el seu objectiu ambiental. Barcelona i Sant Cugat mostren resultats positius en la reducció de determinats contaminants i gasos d'efecte hivernacle, mentre que en altres municipis no hi ha informació suficient per comprovar amb la mateixa claredat el seu impacte. Badalona figura entre els casos en què la manca de dades impedeix fer aquesta avaluació.

Un altre dels punts febles està en la informació que reben els ciutadans. Només Barcelona, El Prat, Sant Boi i Viladecans disposaven d'un pla de comunicació, participació i sensibilització aprovat i completament executat, segons les conclusions recollides per la Sindicatura.

Les diferències es produeixen en un moment en què Catalunya està ampliant l'obligació de comptar amb zones de baixes emissions. La normativa autonòmica inclou entre els municipis de més de 50.000 habitants obligats a implantar-les a Barcelona, Badalona, L'Hospitalet, Cerdanyola, Granollers, Lleida, Mataró, Sabadell, Tarragona, Terrassa o Viladecans, entre d'altres.

Per als conductors, el resultat de l'informe deixa una conseqüència pràctica: trobar-se amb un senyal de ZBE no implica que el sistema de restriccions i sancions funcioni exactament igual a totes les ciutats catalanes. Les ordenances, moratòries, excepcions i mecanismes de control depenen de cada municipi, per la qual cosa les condicions s'han de comprovar abans de circular per una zona restringida.