La Fundació Miró suma 37 obres de Katsuta i sis inèdites a Espanya

El dipòsit durarà deu anys i cinc de les peces mai vistes ja s'exhibeixen

Sobre un fons marró, dues figures blanques i sinuoses es besen. D'un cercle groc surten línies negres que apunten a un vers: «la sort d'estimar la meva morena». És Pintura-poema (Bonheur d’aimer ma brune), un oli sobre tela de 1925 que porta a la Fundació Miró una etapa experimental de l'artista.

L'obra forma part d'un dipòsit de 37 peces de la col·lecció de Kazumasa Katsuta, que romandran deu anys al museu barceloní. D'elles, sis mai s'havien vist a Espanya i cinc ja estan incorporades al recorregut expositiu.

Una col·lecció reunida durant dècades

Katsuta, de 87 anys, és un dels grans col·leccionistes asiàtics de Joan Miró i patró de la Fundació des de 1999. L'acord es va gestar durant els darrers dos anys. En representació del seu pare, van viatjar a Barcelona els seus fills Akiko i Toshiya.

Akiko va explicar que el seu pare sent passió per Miró des de fa molts anys i que va reunir una de les col·leccions privades més importants d'obres de l'artista. També va dir que va voler traslladar-les a la Fundació perquè considera que el propi Miró hauria volgut que estiguessin allí. Japó, d'on va arribar Akiko, va fascinar el pintor.

Sis obres inèdites a Espanya

Entre les peces que no s'havien mostrat aquí hi ha El cielo entreabierto nos devuelve la esperanza, de 1954. L'especialista en Miró Teresa Montaner la relaciona amb la carpeta Círculos, incorporada recentment a la col·lecció permanent, i amb l'interès de l'artista per l'astronomia.

El préstec de Mujer, pájaro II (1973) completa el tríptic del qual la Fundació ja tenia Mujer, pájaro I i Mujer, pájaro III. També es pot veure per primera vegada Paisaje en la noche (1966-1974), homenatge al seu mestre Modest Urgell. Una altra de les obres és Canción sobre fondo blanco (1966).

El conjunt recorre diferents etapes i tècniques. Inclou escultures com Monumento a la maternidad (1962) i Torso de mujer (1967), a més de la peça de fang Arquitectura (1962). Vuit obres sobre paper encara no s'exposen perquè, segons Montaner, aquest material admet temps d'exposició més limitats.

Una nova capa per al recorregut

Les peces s'han integrat en els eixos expositius actuals, sota els epígrafs d'Obert i Tancat i Ritme. Per a Montaner, el dipòsit també impulsa a «seguir investigant» l'obra mironiana. Dues de les obres formaran part de l'exposició que prepara per a la tardor de 2027 sobre els treballs de Miró en masonita, un conglomerat de fusta; l'artista va fer almenys cinquanta.

Pintura-poema (Bonheur d’aimer ma brune) ocupa un lloc especial perquè, fins ara, la Fundació no tenia cap obra amb la traça cal·ligràfica de Miró. La peça correspon a un moment d'acostament a la poesia i a l'amor, després del seu retorn de París el 1925, on va conèixer el surrealisme i va celebrar una exposició individual a la Galerie Pierre.

La presentació va coincidir amb l'arribada de Maribel López a la direcció. En la seva intervenció va anomenar Arco a la Fundació, un lapsus relacionat amb el seu anterior lideratge de la fira madrilenya; abans d'acabar l'any presentarà les principals línies del seu mandat. La presidenta del patronat, Sara Puig, va destacar també la col·laboració de Rosa Maria Malet, directora durant trenta anys i membre de la Fundació, i de Jaume Freixa, patró emèrit.

La família Miró continua sent el major dipositari de la Fundació, amb 139 obres, sense comptar documents i llibres. En una altra cita de la vida cultural barcelonina, el Museu Marítim va reunir 4.517 persones de 120 països en un encontre internacional.