Isaac del Toro revoluciona el Tour amb una victòria a Montjuïc

L'etapa, de 168,5 quilòmetres entre Tarragona i Barcelona, va tornar a situar la ciutat al centre del ciclisme mundial. Després d'una sortida multitudinària a Tarragona, el Tour va entrar a Barcelona amb la tensió pròpia dels dies grans: carrers plens, talls de trànsit, curiosos asomats a les voreres i Montjuïc convertit en grada natural.

El final va tenir tots els ingredients per quedar-se a la memòria. Del Toro va atacar en els últims quilòmetres juntament amb Tadej Pogacar, el seu company a l'UAE Team Emirates-XRG, i va creuar primer la meta després d'una arribada carregada de simbolisme. Pogacar no li va disputar la victòria i li va deixar assaborir un triomf enorme en el seu debut al Tour.

La imatge va ser potent: un jove mexicà guanyant a Barcelona, en una pujada històrica per a l'esport i amb alguns dels grans favorits just darrere. Pogacar va acabar segon, Remco Evenepoel va ser tercer i Jonas Vingegaard, quart, va mantenir el maillot groc malgrat el cop d'autoritat de l'UAE.

Montjuïc va tornar a demostrar per què funciona tan bé com a escenari ciclista. Les seves corbes, els seus desnivells i la seva connexió amb la Barcelona olímpica van donar a l'etapa un final molt televisiu, però també molt urbà. Per a qui eren allí, no va ser només una arribada: va ser una tarda de calor, espera, soroll i emoció enganxada al carrer.

El triomf de Del Toro també va tenir una lectura internacional. Mèxic va tornar a celebrar una victòria d'etapa al Tour dècades després, i Barcelona va ser el lloc escollit per la cursa per a una imatge que ja forma part d'aquesta edició: el pelotó entrant a la ciutat i la muntanya de Montjuïc decidint la jornada.

En la vida diària, el Tour va deixar una Barcelona alterada durant hores, amb mobilitat condicionada i moltes zones ocupades per aficionats. Però també va deixar una escena poc habitual: veïns, turistes i amants del ciclisme compartint espai en una ciutat que, per un dia, va mirar cap a Montjuïc com si allí s'estigués jugant alguna cosa més que una etapa.