En clau femenina: Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona

Barcelona és punt de referència del panorama cultural europeu amb la celebració d'una nova edició de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona. Aquest festival, que va néixer el 1993, ha sabut consolidar-se com un espai imprescindible per visibilitzar el cinema realitzat per dones i per qüestionar els relats tradicionals de la història cinematogràfica. Lluny de limitar-se a una simple programació de pel·lícules, la Mostra proposa una mirada crítica, oberta i profundament compromesa amb la creació contemporània i amb la revisió de les genealogies feministes en el cinema.

En la seva 34a edició, que es desenvoluparà entre el 21 de maig i l'1 de juliol de 2026, en el seu primer volum, el festival torna a desplegar una proposta ambiciosa i diversa. Sota el lema «Les herències rumiants», la programació convida a reflexionar sobre el llegat del feminisme en l'àmbit audiovisual i sobre com les noves generacions de cineastes dialoguen amb aquest passat. A través de projeccions, activitats educatives i espais de trobada, la Mostra es converteix en un laboratori cultural on es creuen diferents formes d'entendre el cinema, la memòria i la creació col·lectiva.

Mostra de Films de Dones: un festival amb identitat pròpia

Des dels seus inicis, la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona ha apostat per una línia curatorial que combina recuperació històrica i exploració contemporània. Aquest enfocament l'ha convertit en una cita singular dins del circuit de festivals, al prioritzar discursos que sovint han quedat fora dels relats dominants.

L'esdeveniment no només exhibeix pel·lícules, sinó que també construeix context. En aquest sentit, la seva labor s'alinea amb les recomanacions d'organismes com la UNESCO, que subratlla la importància de promoure la diversitat cultural i la igualtat de gènere en les indústries creatives. La Mostra actua, així, com un espai de resistència i de producció de coneixement.

Les herències rumiants com a eix central

El concepte del festival que articula aquesta edició, «Les herències rumiants», planteja una idea suggeridora: la necessitat de tornar a mirar el passat per reinterpretar-lo des del present. És un exercici crític que qüestiona, transforma i resignifica els discursos heredats.

Les cineastes participants treballen precisament en aquesta línia, explorant formats híbrids que desdibuixen les fronteres entre ficció i documental. Aquesta tendència respon a una evolució del llenguatge audiovisual contemporani, tal com assenyalen estudis del British Film Institute, que destaquen l'auge de propostes experimentals en el cinema d'autor actual.

Una programació diversa i expandida

El primer volum d'aquesta edició s'estructura en set seccions que abasten diferents formes d'apropar-se al cinema feminista. Entre elles destaquen les retrospectives, com la dedicada a Barbara Hammer, figura clau del cinema experimental, així com les sessions familiars a la Filmoteca de Catalunya, que busquen apropar aquestes propostes a públics més amplis.

A més, el festival s'expandeix més enllà de les sales tradicionals. Espais com places públiques, centres culturals i universitats acullen projeccions i activitats, generant un diàleg directe amb la ciutat. Aquesta descentralització permet que el cinema surti al encontre dels espectadors, trencant amb la idea de consum cultural limitat a espais tancats.

Educació, mediació i comunitat

Un dels pilars fonamentals de la Mostra és la seva aposta per l'educació i la mediació cultural. A través de tallers, trobades i projectes pedagògics, el festival fomenta una relació activa amb el cinema, invitant a reflexionar sobre les imatges i els discursos que construeixen la nostra realitat.

Aquest enfocament resulta especialment rellevant en un context en què l'accés a continguts audiovisuals és cada cop més ampli, però no sempre va acompanyat d'eines crítiques. La Mostra proposa precisament aquest espai d'aprenentatge col·lectiu, on el cinema s'entén com una eina de transformació social.