Barcelona
Barcelona accelera i gairebé iguala Madrid com a motor d'innovació a Espanya
Barcelona ja no mira la carrera de la innovació des de darrere. La ciutat i la seva àrea metropolitana s'han situat pràcticament al nivell de Madrid en el nou Índex Local d'Innovació, elaborat per la Fundació Cotec i el think tank Trescientosmil.
L'índex analitza la innovació a partir de cinc eixos: inversió, educació, recerca, ocupació i empresa. No es limita a mirar municipis aïllats, sinó regions funcionals, és a dir, àrees que reflecteixen millor com viu i es mou la gent cada dia. Aquesta mirada metropolitana afavoreix una lectura més realista de Barcelona, on bona part del creixement tecnològic es reparteix entre la capital, L'Hospitalet, Sant Cugat, Esplugues, Cornellà o l'entorn del Baix Llobregat.
L'avanç es nota especialment en ocupació tecnològica. Segons el Mapa de l'Ocupació Tecnològica de Cotec, Barcelona lidera per pes relatiu d'aquests llocs, amb un 12,4% del total, per davant de Madrid, que arriba al 10,2%. La capital catalana no només atrau startups i grans empreses digitals: també està generant una base laboral cada cop més vinculada a programació, dades, enginyeria, I+D i serveis tecnològics.
La salut és un altre dels motors del canvi. Entre 2020 i 2024, l'arribada de 23 nous hubs vinculats al sector sanitari i biomèdic va generar més de 5.000 llocs de treball a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Aquest creixement encaixa amb projectes com el futur Hospital Clínic a la Diagonal, el clúster biomèdic de L'Hospitalet i la Ciutadella del Coneixement, que busquen convertir la recerca en activitat econòmica, ocupació qualificada i transferència de coneixement.
La comparació amb Madrid no es redueix a una competició de titulars. Madrid manté una posició molt forta en inversió, seus empresarials i concentració institucional. Barcelona, en canvi, destaca pel seu teixit científic, la seva capacitat investigadora i una especialització molt marcada en salut, tecnologia urbana, supercomputació, disseny, universitats i emprenedoria. Aquesta combinació explica per què la distància entre ambdues àrees s'ha estret tant.
L'informe també deixa una advertència clara: bona part de l'impuls recent de la innovació a Espanya està vinculat als fons europeus Next Generation, especialment en projectes d'I+D+i. Això obre una pregunta incòmoda per als pròxims anys. Quan aquesta finançament extraordinari es redueixi, les ciutats que vulguin seguir creixent hauran de sostenir l'aposta amb inversió pròpia, col·laboració públic-privada i empreses capaces d'innovar sense dependre només d'ajudes temporals.
Per a Barcelona, el repte serà que la innovació no quedi tancada en laboratoris, campus o titulars econòmics. Ha de traduir-se en millors llocs de treball, més oportunitats per a joves, serveis públics més eficients i una economia menys dependent del turisme i de sectors de baix valor afegit. Ahir es jugarà la veritable diferència entre ser un pol tecnològic i ser una ciutat on la innovació millora la vida quotidiana.
El futur Hospital Clínic resumeix bé aquesta ambició. El seu trasllat a la Diagonal no és només una operació sanitària o urbanística: aspira a crear un gran node de medicina, recerca, universitat i empresa en un punt estratègic de la ciutat. Si Barcelona aconsegueix connectar peces com aquesta amb la seva xarxa tecnològica, científica i empresarial, el salt no serà només estadístic. Serà una transformació real del model econòmic metropolità.