Barcelona
30 d'agost: què se celebra avui
El 30 d'agost ens convida a mirar en dues direccions distintes però profundament humanes: cap a l'oceà, per protegir el majestuós tauró ballena, i cap a la nostra pròpia història, per honorar totes les víctimes de les desaparicions forçades al món.
Dia Internacional del Tauró Ballena: el guardià silenciós dels oceans
Cada 30 d'agost el món sencer torna la mirada cap al tauró ballena, aquest gegant apacible que surca els mars amb la serenor de qui sap que pertany a un temps més antic que el nostre. Des de 2008, aquesta data ens recorda que fins i tot l'ésser viu més imponent pot estar en perill si no aprenem a conviure amb la natura en comptes de devastar-la.
La idea va néixer a la II Conferència Internacional del Tauró Ballena a Mèxic, on més de 40 països van prometre protegir aquesta espècie davant les amenaces que l'acorren: la pesca il·legal, la contaminació, el tràfic d'embarcacions i un turisme descontrolat que oblida que l'oceà no és un parc temàtic, sinó un ecosistema viu.
Amb els seus 20 metres de longitud i 34 tones de pes, el tauró ballena podria semblar un tità invencible, però la seva reproducció lenta i la mà de l'ésser humà l'han tornat fràgil. S'alimenta només de plàncton, filtrant vida diminuta amb la paciència de qui porta més d'un segle habitant les aigües del planeta. Avui, el seu major depredador no és un altre animal, sinó la nostra indiferència.
Dia Internacional de les Víctimes de Desaparicions Forçades: que ningú quedi en l'oblit
Aquest mateix dia, però des de 2011, l'ONU commemora el Dia Internacional de les Víctimes de Desaparicions Forçades. El seu objectiu és donar visibilitat a un crim que, en molts llocs, continua ocorrent en silenci: persones arrestades o segrestades contra la seva voluntat, el parador de les quals és ocultat per governs, grups armats o actors polítics, deixant-les fora de l'abast de la llei i de les seves famílies.
Països com Espanya, amb més de 114.000 desapareguts del règim franquista, o Cambodja, amb prop d'un milió de víctimes, són recordatoris dolorosos que aquest és un problema global que transcendeix fronteres i èpoques.
Conmemorar aquest dia és un acte de memòria i justícia, una manera d'exigir als governs que aturin aquestes violacions de drets humans i de rendir homenatge a qui encara espera respostes.
