Barcelona
Un refugi antiaeri «fantasma» emergeix a La Sagrera en ple segle XXI
La construcció de la futura macroestació de La Sagrera ha donat un gir inesperat: entre excavadores i formigó, ha aparegut un refugi antiaeri del qual ningú tenia notícia. No estava al cens de 1938 ni als arxius municipals. Simplement dormia, ocult sota la vella terminal de mercaderies, esperant a ser descobert.
L'estructura, localitzada durant treballs arqueològics dirigits per Joel Blanco (ABANS), no respon al model més comú dels refugis urbans de la Guerra Civil. No és un túnel precari excavat a tota pressa, sinó un búnquer tecnificat, construït a cel obert amb formigó armat i coronat amb una llosa de dos metres pensada per aguantar bombes de 100 quilos. Res d'improvisació: aquí es va gastar coneixement, temps i recursos.
El refugi connectava dos edificis que emmarcaven l'estació. Un va desaparèixer fa anys; l'altre ha estat fins ara la seu de les oficines d'Adif. Sota ells, dues galeries estretes condueixen a quatre sales àmplies, quatre lavabos i estances que van poder servir com a magatzem o sala de cures. Encara es conserven bancs, cables i portalàmpades, juntament amb pintades de mitjans dels cinquanta i grafits amb les sigles CNT i FAI que delaten l'origen obrer i militant del projecte.
La història encaixa: l'estació, construïda entre 1918 i 1922, va ser un dels grans pulmons logístics de Barcelona fins al seu tancament el 1990, i un objectiu militar durant la Guerra Civil. La CNT, que col·lectivitzà el sector ferroviari, hauria impulsat la construcció del refugi després de patir els bombardeigs de 1937, quan les bombes queien i no hi havia temps d'esperar decisions des de despatxos llunyans.
Avui, el descobriment es documenta amb escàner làser abans que les obres continuïn el seu curs. La incògnita és què farà la ciutat amb aquesta peça inesperada: integrar-la, museïtzar-la o segellar-la de nou. Paradòxicament, la Barcelona que accelera cap a la alta velocitat es veu obligada a aturar-se per mirar el que un dia es va enterrar amb pressa: el rastre silenciós de qui va sobreviure sota terra mentre la ciutat ardia.