Un grup de joves reviveix La bella Helena al Lliure pel seu 50è aniversari

El Teatre Lliure arrenca el seu 50è aniversari amb una aposta que sacseja l'escena barcelonina: un grup de joves artistes es llança a revivir La bella Helena, la mítica opereta que va marcar tota una generació el 1979. La proposta no només homenatja els fundadors, sinó que desafia la nova fornada a mesurar-se amb un clàssic que encara ressona en la memòria col·lectiva de la ciutat.

L'expectació és màxima a Gràcia, on Tot fent ‘La bella Helena’ es converteix en el primer gran esdeveniment de la temporada. El muntatge, dirigit per Miquel Mas Fiol i amb arranjaments musicals de Pablo Ruz, no es limita a una simple reposició: els actors exploren el vertigen d'enfrontar-se als papers que van enaltir figures com Anna Lizaran o Lluís Homar, mentre el públic assisteix a una oda al teatre i a la passió pel ofici.

L'estrena, prevista del 22 de setembre al 18 d'octubre, es presenta com una celebració col·lectiva. L'elenc, format per Sergí Boqué, Jordi Cornudella, Gerard Franch, Carme Milán, Lluís Oliver, Mel Salvatierra i Núria Vinyals, s'endinsa en l'aventura de reconstruir l'obra original, creuant constantment la frontera entre la vida personal i la professional. L'experiència es torna encara més intensa al comptar amb el suport i les anècdotes d'intèrprets històrics com Imma Colomer i Muntsa Alcañiz.

El director del Lliure, Julio Manrique, ha deixat clar que l'aniversari no és només una mirada al passat. La programació inclou exposicions, actes i la inauguració de plaques amb els noms dels fundadors tant a Gràcia com a Montjuïc. L'exposició La nit que vam aplaudir, instal·lada al bar del teatre, recull testimonis de qui van viure el naixement del Lliure i van aplaudir l'esperança abans que s'alçés el teló.

L'ambient al teatre és elèctric. Els joves actors, conscients del pes de la història, bromejen sobre presències i supersticions, però també mostren un respecte absolut pel llegat que trepitgen. L'obra manté l'estructura i els temes principals de l'opereta d'Offenbach, però es permet llicències irreverents i guiños a l'actualitat, demostrant que l'esperit cooperatiu i la creativitat segueixen vius al Lliure.

L'aniversari del Lliure no només remou records, sinó que reaviva el debat sobre el sentit comunitari al teatre barceloní. L'aposta per Tot fent ‘La bella Helena’ és una declaració d'intencions: l'art cobra sentit quan es comparteix i s'arrisca, i Barcelona continua sent un escenari on la memòria i la innovació es donen la mà.

El Teatre Lliure, fundat el 1976 al barri de Gràcia, s'ha consolidat com un dels referents culturals de Barcelona. El seu model cooperatiu i la seva aposta per la creació col·lectiva van marcar una època i van assentar les bases d'una nova manera d'entendre el teatre a la ciutat. Al llarg de cinc dècades, el Lliure ha impulsat generacions d'artistes i ha estat escenari de muntatges emblemàtics que han deixat empremta en la vida cultural barcelonina. Avui, el seu aniversari no només celebra el passat, sinó que reafirma el seu paper com a motor d'innovació i trobada per al públic local.