Un euro pel vas i no sempre torna: les festes de Barcelona reobren el debat
Una cervesa costava aquest estiu 2,50 euros tant a les barra oficials de la Festa Major de Gràcia com a les de Sants. La diferència estava en el recipient: 330 mil·lilitres a Gràcia davant de 400 a Sants. Són 70 mil·lilitres menys pel mateix preu i un exemple de per què els vasos reutilitzables han tornat a generar discussió després de la temporada de festivals i festes majors de Barcelona.
El model canvia considerablement d'un esdeveniment a un altre. A Gràcia, el vas es pot retornar als punts de venda per recuperar l'import, amb un màxim de cinc devolucions per persona i dia. L'organització permet a més acudir amb un vas propi i justifica el format de 330 mil·lilitres com una mesura per moderar el consum d'alcohol.
A Sants també s'utilitza un sistema de dipòsit: comprar el vas a la barra costa un euro i aquest es pot retornar. El problema apareix quan el final d'una nit concentra milers de persones, cal localitzar el lloc de devolució o esperar una altra cua. Per a alguns assistents, perdre un o dos euros acaba resultant més senzill que recuperar el dipòsit, i el vas acaba viatjant a casa.
Els grans festivals tampoc segueixen una única fórmula. Primavera Sound assegura que en la seva edició de 2026 va posar en circulació prop de 600.000 vasos i va recuperar al voltant del 70%. No obstant això, els recollits no tornen a utilitzar-se com a vasos: són enviats pel fabricant a una empresa que transforma el polipropilè en material per fabricar altres productes, com caixes de fruita.
Pride Barcelona utilitza un altre model. El seu vas de 400 mil·lilitres no és retornable i l'organització entrega un net amb cada nova consumició; després els recipients són rentats per tornar a utilitzar-se durant la seva vida útil i finalment es reciclen. El festival permet a més que el públic porti de casa un vas de plàstic de 40 centilitres.
Altres esdeveniments sí han reforçat l'incentiu econòmic perquè el recipient torni. Sónar va cobrar aquest any una fiança de dos euros i entregava un token que s'havia de retornar juntament amb el vas per recuperar els diners. Cruïlla també va utilitzar dipòsits de dos euros, quatre punts fixos de devolució i deu equips mòbils que recollien recipients pel recinte i reembolsaven immediatament l'import mitjançant la polsera del festival.
La normativa tampoc diu exactament que tots els vasos reutilitzables hagin de portar un dipòsit. Des de juliol de 2023, els promotors d'esdeveniments han d'oferir alternatives als vasos i envasos d'un sol ús. Si opten per un sistema reutilitzable han de complir els requisits establerts per a la reutilització i, quan cobren expressament una fiança per garantir que el vas torni, han de disposar d'un mecanisme que permeti retornar-lo i recuperar aquests diners.
Per això, el debat no es pot reduir a si el vas és de plàstic o porta imprès el nom d'una festa. La clau ambiental està en quantes vegades torna a utilitzar-se, quants recipients tornen realment al sistema i què passa amb ells després. Barcelona acaba un altre estiu amb models molt diferents funcionant simultàniament i amb una pregunta cada cop més visible entre els assistents: quan un vas reutilitzable és realment reutilitzat i quan acaba convertit simplement en un altre record del festival.
