Sants-Montjuïc va poder ser el Hollywood de Barcelona i encara conserva la seva empremta
Molt abans que Barcelona es promocionés com a escenari de grans rodatges internacionals, Sants-Montjuïc ja fabricava pel·lícules. En els seus carrers van néixer estudis, estrelles del cinema mut, experiments amb so i fins i tot joguines cinematogràfiques que van creuar fronteres.
Un dels primers capítols porta el nom de Fructuós Gelabert. Criat a Sants, va construir la seva pròpia càmera i el 1897 va rodar Riña en un café, considerada per la Filmoteca de Catalunya la primera pel·lícula argumental realitzada a Espanya. L'escena es va filmar en un pati situat entre el Vapor Vell i el desaparegut Casino de Sants.
Gelabert també va convertir la vida quotidiana del barri en material cinematogràfic, filmant sortides d'obrers i escenes al voltant de la parròquia de Sants. El 1914 va impulsar Boreal Films a la zona de l'actual plaça de Sants. El projecte va tenir problemes econòmics, però aquells estudis van acabar vinculats a Studio Films, una de les companyies més importants del cinema mut barceloní.
Va ser precisament Studio Films qui va donar projecció a Lola París, una de les primeres grans estrelles del cinema mut català. Entre 1914 i 1930 va arribar a protagonitzar prop d'una trentena de pel·lícules i la seva figura va assolir una popularitat poc habitual per a una actriu d'aquells primers anys del setè art. Els estudis de la plaça de Sants van funcionar fins al 1924.
Montjuïc va prendre després el relleu tecnològic. L'antic Pavelló de la Química de l'Exposició Internacional de 1929 va acabar convertit en els estudis Orphea, un dels grans centres del cinema sonor espanyol durant els anys trenta. Platós, decorats i equips tècnics van fer que durant un període Barcelona pogués competir directament amb Madrid com a centre de producció. La història va acabar abruptament el 28 d'abril de 1962, quan un incendi va destruir les instal·lacions.
El cinema també va entrar a les cases des del Poble-sec. El 1931, la família Nicolau va començar a fabricar al número 175 de Nou de la Rambla el Cine Nic, un petit projector inspirat en la làmpada màgica que permetia reproduir dibuixos animats mitjançant tires il·lustrades. La invenció va tenir una enorme difusió i va convertir una adreça del barri en una petita fàbrica de somnis domèstics.
La relació del districte amb la pantalla no va acabar amb el tancament dels vells estudis. A la rambla de Badal, Grangel Studio ha participat en el disseny de personatges de pel·lícules com La novia cadáver, Madagascar, Kung Fu Panda, El príncipe de Egipto o el Pinocho de Guillermo del Toro, guanyador de l'Oscar a millor pel·lícula d'animació el 2023. Des d'un estudi de Sants han treballat per a produccions vinculades a noms com Tim Burton, Steven Spielberg i Guillermo del Toro.
També sobreviuen les formes més veïnals d'aquesta tradició. Les antigues sales Liceu, Montjuïc, Florida, Cine Nuevo o Gayarre van marcar durant dècades la vida social del districte, mentre propostes com la Marató de Cinema Fantàstic i de Terror de Sants i les projeccions de Cotxeres-Casinet mantenen avui aquesta relació entre pantalla i barri. Fins i tot l'EMAV, dedicada a formar noves generacions de professionals audiovisuals, té la seva seu a la Bordeta.
Sants-Montjuïc mai va arribar a convertir-se literalment en un Hollywood mediterrani, però durant diverses dècades va tenir molts dels seus ingredients: estudis, productors, actors, tecnologia i un públic disposat a omplir sales. Més d'un segle després d'aquell rodatge al costat del Vapor Vell, el districte conserva alguna cosa d'aquella condició de laboratori cinematogràfic, encara que bona part dels seus antics platós només sobrevisquin ja en fotografies, pel·lícules restaurades i memòria de barri.
