Els cinemes de Barcelona renacen amb més versió original i nous públics
Les sales de cinema de Barcelona han deixat enrere la imatge de butaques buides que va marcar els anys de la pandèmia. El públic ha tornat, però ho ha fet amb hàbits diferents: més versió original, més sessions especials, horaris més flexibles i una oferta que ja no gira únicament al voltant de l'estrena del divendres.
Un dels canvis més visibles està en l'idioma. La versió original subtitulada ha guanyat terreny fins i tot en títols comercials i pel·lícules d'animació, empesa per un públic jove acostumat a consumir continguts en anglès i a conviure amb subtítols en plataformes i xarxes socials.
Aquest canvi ha ampliat també el perfil d'espectadors. Turistes, estudiants internacionals i residents estrangers troben ara més facilitat per acudir a sales on abans predominava clarament el doblatge. En una ciutat amb una població cada cop més diversa, programar una pel·lícula en diversos formats permet omplir sessions que abans competien per un públic molt més homogeni.
Les sales han respost també modificant l'experiència pròpia. Seients més còmodes, sessions a diferents hores del dia, reposicions de clàssics i esdeveniments especials s'han incorporat a una cartellera que intenta oferir raons per sortir de casa davant la comoditat del streaming.
Alguns cinemes projecten concerts, esdeveniments esportius o cicles temàtics, mentre que altres lloguen sales per a sessions privades o recuperen grans pel·lícules de dècades anteriors. La pantalla gran es converteix així en un espai que pot funcionar de manera diferent segons l'hora i el públic.
El repte està en que aquesta transformació no deixi ningú enrere. Part dels espectadors de més edat continua preferint les pel·lícules doblades i pot trobar més difícil seguir determinats passes subtitulats. Mantenir suficients opcions en ambdós formats s'ha convertit en una qüestió important per conservar un públic que durant dècades va sostenir les sales de barri i els grans complexos.
Phenomena representa bé aquesta convivència entre el vell i el nou. La seva programació combina estrenes recents amb còpies de clàssics, maratons i sessions especials, mantenint la idea d'anar al cinema com a esdeveniment i no únicament com una forma de consumir una pel·lícula.
El resultat és una cartellera barcelonina menys uniforme que abans de la pandèmia. La mateixa setmana pot oferir un blockbuster en versió original, un clàssic recuperat, una pel·lícula doblada per a públic familiar i un concert projectat en una sala. El cinema no ha tornat exactament al punt on estava: ha après a sobreviure fent que cada sessió pugui atreure algú diferent.