Rosalía transforma el Palau Sant Jordi en un museu viu amb el seu ‘Lux Tour’
Barcelona va viure una d'aquestes nits que trenquen la rutina cultural de la ciutat. Rosalía va iniciar al Palau Sant Jordi la seva sèrie de concerts a la capital catalana amb un espectacle que s'allunya del format pop habitual i aposta per l'emoció, la pausa i una estètica molt cuidada.
L'inici va marcar el to de tot el show. Amb una atmosfera propera a la música clàssica i una escenografia que recordava a una galeria d'art, l'artista va aparèixer suspesa pels seus ballarins com si fos una escultura en moviment. La posada en escena va prioritzar el visual i el simbòlic davant del ritme accelerat que sol dominar aquest tipus d'esdeveniments.
Durant els primers temes, Rosalía va optar per una interpretació continguda, gairebé immòbil. Cançons com Sexe violència i llantes, Reliquia o Porcelana es van presentar amb una intensitat emocional que contrastava amb l'energia habitual de la seva etapa Motomami. El resultat va ser un ambient de recolliment poc habitual en un recinte de la mida del Sant Jordi.
Un dels moments més comentats va arribar quan l'artista, visiblement emocionada, va recordar a Peret i el seu vincle amb Barcelona. Lluny d'una imatge distant, Rosalía es va mostrar propera, fins i tot vulnerable, connectant amb un públic que va omplir el recinte i va respondre amb atenció i respecte a cada gest.
L'escenografia també va jugar un paper clau. Lluny d'amagar el muntatge, l'espectacle va deixar a la vista els operaris i els canvis de vestuari, que passaven del negre més sobri a un blanc final més lluminós. La presència d'una orquestra en directe va reforçar aquesta sensació d'estar davant d'una obra híbrida entre concert i peça artística.
El concert es va estructurar en capítols, amb moments d'interacció inesperada. Rosalía va conversar amb l'actriu Yolanda Ramos en un confessional improvisat, va parlar amb un nen que assistia al seu primer concert i va compartir una abraçada amb un espectador més gran. A més, les lletres es van projectar en català i castellà, facilitant la connexió amb el públic local.
A la segona meitat, el ritme va canviar. Temes com Saoko, La fama o CUUUUuuuuuute van tornar l'energia al recinte, amb una posada en escena més potent i elements visuals cridaners com un botafumeiro convertit en altaveu. La coreografia de La perla, signada per Dimitri Papaioannou, va reforçar aquest equilibri entre cultura visual i espectacle pop.
El repertori va combinar els seus èxits més recents amb referències a les seves arrels flamencs, com De madrugada o La rumba del Perdón. Aquesta barreja reafirma l'evolució de Rosalía com a artista, capaç de moure's entre gèneres sense perdre una identitat reconeixible. El tancament amb Magnolias va tornar la calma al Sant Jordi, deixant una sensació de pausa i profunditat poc habitual en concerts de gran format.
El pas de Rosalía pel Palau Sant Jordi no és només un esdeveniment musical, sinó un impuls directe a l'activitat cultural i econòmica de Barcelona. Zones com Sants-Montjuïc, Poble-sec o Plaça Espanya noten un augment de moviment en bars, transport i serveis cada vegada que el recinte acull grans concerts. A més, aquest tipus d'espectacles reforça la posició de la ciutat com a parada clau en gires internacionals.
El Palau Sant Jordi, construït per als Jocs Olímpics de 1992, continua consolidant-se com el gran escenari de la ciutat per a concerts de gran format. La relació de Rosalía amb aquest espai és especial: cada retorn suposa una reinvenció del directe i una forma diferent de connectar amb Barcelona.
El cicle de concerts continuarà en els pròxims dies, amb noves dates al mateix recinte. Tot apunta que cada nit mantindrà aquesta mateixa línia artística, tot i que amb matisos propis, en una proposta que busca deixar empremta més enllà del directe.