Barcelona
Eric Clapton torna a Barcelona i emociona el Palau Sant Jordi 22 anys després
Barcelona va tornar a sentir-se capital mundial del rock clàssic aquest cap de setmana. Eric Clapton va retornar al Palau Sant Jordi després de 22 anys sense actuar a la ciutat i va reunir més de 15.000 persones en una nit marcada pel blues, la nostàlgia i una connexió absoluta entre artista i públic.

L'expectació al voltant del concert portava setmanes creixent a Barcelona. Les entrades es van esgotar ràpidament i des d'hores abans ja s'acumulaven aficionats a Montjuïc, molts d'ells pertanyents a diverses generacions unides per la música d'un dels guitarristes més influents de la història.
Clapton va aparèixer sobre l'escenari sense grans efectes, sense discursos i sense artificis visuals. Només música. Acompanyat per cinc músics i dos coristes, va construir un concert elegant i sobri on el protagonisme va recaure completament en les guitarres, el so net i un repertori ple de clàssics que formen part de la memòria col·lectiva del rock.
L'arrencada amb “Badge” va marcar el to de la nit i l'ambient va acabar d'explotar amb “I Shot the Sheriff”. Però va ser a la part més íntima del concert on el Sant Jordi va quedar completament en silenci. Assegut amb guitarra acústica, Clapton va interpretar “Layla” i “Tears in Heaven” en un d'aquells moments on milers de persones semblen contenir la respiració al mateix temps.
En el tram final, el britànic va tornar a la guitarra elèctrica i va tancar el concert amb l'energia intacta. Els primers acords de “Cocaine” van desfermar la major reacció del públic i van confirmar que, fins i tot als 81 anys, Clapton continua dominant l'escenari amb una naturalitat que molt pocs artistes conserven.
Més enllà del concert, la nit va tornar a demostrar el pes que té el Palau Sant Jordi dins de la vida cultural de Barcelona. El recinte de Montjuïc continua funcionant com el gran punt de trobada per a les grans gires internacionals i com un d'aquells llocs on diferents generacions de la ciutat comparteixen la mateixa experiència al voltant de la música en directe.
La tornada d'Eric Clapton també va reforçar una cosa que Barcelona manté des de fa dècades: la seva capacitat per convertir concerts en esdeveniments urbans. Durant unes hores, Montjuïc va tornar a omplir-se de samarretes vintage, terrasses abarrotades i gent caminant cap al Sant Jordi amb la sensació d'estar assistint a una nit històrica per a la ciutat i per al rock.