Barcelona
Espanya baixa per primera vegada de la mitjana europea en joves que ni estudien ni treballen
Espanya acaba de creuar una barrera simbòlica en el retrat de la seva joventut. El percentatge de joves que ni estudien ni treballen va baixar el 2025 fins al 11,5%, una xifra que per primera vegada queda per sota de la mitjana de la Unió Europea. El dada marca un gir important per a un país que durant anys ha arrossegat una de les taxes més altes de desconexió juvenil del continent.
La millora s'explica sobretot per dos moviments que van en la mateixa direcció: menys atur juvenil i menys abandonament escolar. Més joves continuen formant-se, accedeixen a cicles professionals o universitaris i troben abans una primera oportunitat laboral. No significa que el mercat estigui resolt, però sí que la tendència comença a moure's en sentit contrari al de l'última dècada.
El canvi té lectura econòmica, però també social. Una generació més connectada amb estudis o feina participa més en la vida dels seus barris, consumeix cultura, es mou per la ciutat i comença a construir projectes propis amb una mica més d'estabilitat. Per a moltes famílies, que els seus fills no quedin atrapats entre feines precàries, cursos abandonats i falta d'expectatives ja suposa un alleugeriment real.
El descens de l'abandonament escolar ha estat una de les claus. La Formació Professional ha guanyat atractiu, les segones oportunitats educatives han crescut i molts joves que abans sortien del sistema massa aviat han trobat itineraris més pràctics per seguir vinculats a la formació.
També ajuda un mercat laboral una mica més dinàmic per a menors de 30 anys, tot i que amb ombres conegudes: temporalitat, salaris baixos i dificultats per emancipar-se. Tenir feina o estudiar no garanteix per si sol independència, habitatge ni estabilitat, però redueix el risc de quedar fora del circuit educatiu i laboral durant anys.
El dada col·loca Espanya en una posició menys desfavorable dins d'Europa, quelcom impensable fa no tant temps. Durant anys, el terme “nini” va funcionar gairebé com una etiqueta generacional carregada d'estigma. Ara la fotografia és més matisada: hi ha menys joves desconectats, més trajectòries en marxa i una societat que comença a veure resultats després d'anys de polítiques educatives, recuperació de l'ocupació i pressió familiar per no abandonar la formació.
El repte segueix sent convertir aquesta millora en oportunitats duradores. Perquè el gran canvi no estarà només en reduir la xifra, sinó en aconseguir que aquests joves estudiïn, treballin i puguin construir una vida adulta amb marge real per emancipar-se, estalviar i decidir el seu futur sense sentir-se sempre en mode provisional.