Barcelona
Poblet projecta 17,1 milions per protegir el monestir i la seva vida monàstica
La volta de l'església i l'accessibilitat figuren entre les prioritats del nou pla per Poblet. La inversió prevista suma 17,1 milions d'euros, amb 14,4 milions contemplats fins al 2030.

El Pla Director 2026-2036 ordenarà les actuacions de conservació i el futur ús del conjunt
La volta de la nau central de l'església figura entre els punts que requereixen consolidació estructural. També preocupen les humitats de la façana i del mur oest, en un programa que lligua la conservació del monestir amb l'accessibilitat per a la comunitat monàstica i els visitants.
El Reial Patronat del Monestir de Santa Maria de Poblet, a Tarragona, ha acordat impulsar Relançar Poblet 2026-2030 i les bases del Pla Director 2026-2036. La inversió total prevista ascendeix a 17,1 milions d'euros; 14,4 milions es contemplen fins al 2030.
Conservació amb calendari i prioritats
La Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura ha preparat un programa tècnic que identifica danys, prioritats, calendari i pressupost. Preveu destinar 4,28 milions d'euros a actuacions entre 2026 i 2028.
A més de la volta, les intervencions principals inclouen resoldre les humitats de la façana i el mur oest, millorar l'estanquitat del Palau de l'Abat i eliminar barreres arquitectòniques al claustre, l'església, la sala capitular i el Museu. El diagnòstic assenyala com a focus l'estabilitat estructural i les patologies arquitectòniques de l'església principal, juntament amb l'accessibilitat.
El pla d'usos identifica tretze àrees d'intervenció i assigna 12,8 milions d'euros a aquestes accions. Entre els espais mencionats hi ha l'aparcament, la renaturalització del qual es planteja, el Museu i Palau de Martí l'Humà i el Pou de Gel. També figuren les antigues escoles, les bodegues, l'espai educatiu i el Palau Nou de l'Abat.
Un monestir connectat amb el seu entorn
El Pla Director organitzarà cinc àmbits relacionats. Patrimoni i natura tindran el seu propi espai de treball; cultura i pensament, promoció i gestió completen les àrees previstes.
La proposta situa el monestir com a destinació cultural i patrimonial vinculat a la Ruta del Císter. També incorpora el seu entorn natural: el treball abastarà el recinte monàstic, la Ruta i el Paratge Natural de Poblet, a més de les Muntanyes de Prades.
El programa cultural podria incloure exposicions temporals, activitats vinculades a l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià i una futura Universitat d'Estiu. Els projectes concrets i les seves dates es definiran dins del Pla Director i dels plans d'acció anuals.
A Barcelona, el Pavelló 2 de Montjuïc també afronta un canvi d'ús: l'espai es transformarà en un poliesportiu municipal.
La vida monàstica com a condició del projecte
La Generalitat de Catalunya liderarà l'execució juntament amb la comunitat monàstica i amb la participació del Patronat. La convivència entre la protecció i projecció pública de Poblet i la continuïtat de la vida monàstica, el silenci i l'espiritualitat es planteja com a condició transversal.
El model preveu reactivar els òrgans de govern del Reial Patronat i establir mecanismes de supervisió. També contempla crear progressivament un equip professional per a la gestió, productes i serveis, màrqueting, comunicació i suport administratiu.
Aquest model haurà de coordinar-se amb el protocol general de col·laboració entre el Ministeri de Cultura, el Departament de Cultura i la comunitat cisterciense. El protocol garanteix la permanència de la comunitat, l'exercici ple de la vida monàstica, els mitjans per a la seva subsistència i la seva participació en la definició d'activitats.
La reunió del Patronat es va celebrar dijous i va abordar la visió general, les àrees d'acció, la governança i el calendari. L'expedient del Pla Director es licitarà pròximament i la seva redacció està prevista per al 2027, amb participació de la comunitat monàstica. El marc econòmic conjunt xifra les actuacions en 17,1 milions: s'espera executar 11,5 milions entre 2027 i 2030 i deixar la resta per a accions posteriors. Les quantitats hauran de concretar-se mitjançant els instruments pressupostaris, administratius i legals corresponents.









