Barcelona
La Magòria obre el disseny de les seves zones verdes entre crítiques veïnals
El veïnat podrà opinar sobre els 5.000 m² d'espais lliures previstos en la transformació de la Magòria. L'associació que defensa el jardí actual participarà en el procés per demanar que es conservi la major part del verd.
El procés participatiu abordarà el futur d'uns 5.000 m² mentre una associació reclama conservar el jardí actual
El Jardí de l’Estació funciona per ara com a hort urbà i espai per a activitats. La transformació urbanística de la Magòria canviarà aquest ús provisional i la proposta ja genera recels entre qui volen mantenir el jardí.
L'Associació de Veïns i Afectats pel Projecte de la Magòria sosté que el disseny previst no conserva l'essència del lloc. Aun així, assegura que participarà en el procés municipal per reclamar la màxima conservació del verd.
Uns 5.000 m² pendents de definir
Mentre un equip tècnic prepara el projecte executiu dels futurs equipaments, l'Ajuntament vol obrir un debat sobre els espais lliures, que sumen al voltant de 5.000 m². Ahí es decidiran qüestions com la presència d'arbres i zones d'ombra, a més de la biodiversitat.
També es debatrà si l'espai pot actuar com a refugi climàtic. El procés abordarà la creació de zones d'estada i la integració del patrimoni i la memòria històrica de la Magòria.
La discussió sobre com transformar un espai sense perdre el seu valor patrimonial apareix també en la restauració patrimonial del Clot.
L'associació tem perdre arbres i zones de jardí
Cristina Ibáñez, membre de l'entitat veïnal, creu que la proposta convertirà l'espai en una zona de pas. Segons explica, part del verd que apareix als plànols correspon a una vorera. També alerta que quatre arbres no substituirien els quaranta que, afirma, hi ha des de fa anys.
L'associació destaca a més la funció ambiental del jardí actual: ofereix ombra i ajuda a retenir i absorbir aigua quan plou amb intensitat. Per això reclama que el debat vagi més enllà de decidir on col·locar arbres o bancs.
El calendari de participació arriba fins al 2027
La primera fase serà informativa i s'allargarà fins al novembre, amb entrevistes a agents clau del territori. Entre desembre de 2026 i gener de 2027 es preveuen sessions de treball amb entitats i un taller amb nens de l'Escola Proa. Les propostes també s'obriran a Decidim.
La fase següent inclourà una sessió de retorn entre febrer i març de 2027 i la publicació de la memòria de participació a Decidim. El seguiment començarà a partir de març de 2027.
