Pel·lícules Inmundes guanya el Premi Pepón Coromina pel seu cinema lliure i autogestionat

El guardó, concedit per l'Acadèmia del Cinema Català, distingeix projectes que obren camins propis i s'allunyen de les fórmules més convencionals. En aquest cas, el premi posa el focus en una manera de fer cinema que no espera permís, que s'organitza amb pocs recursos i que converteix els seus límits en una part essencial del llenguatge.

El jurat ha destacat la visió de Pel·lícules Inmundes com un espai de creació autogestionat, on les pel·lícules poden créixer al marge dels calendaris, les exigències i els motlles habituals de la indústria. No es tracta només de produir barat, sinó de defensar una altra forma d'imaginar, rodar i compartir cinema.

La productora treballa des d'una lògica col·lectiva i artesanal. Moltes de les seves pel·lícules neixen entre amics, amb equips reduïts i un to lúdic, però darrere d'aquesta aparença lleugera hi ha un coneixement profund de la història del cinema i una voluntat clara de dialogar amb les seves formes.

Aquesta equilibri és una de les seves senyes d'identitat. Pel·lícules Inmundes actualitza mètodes clàssics sense convertir-los en simple homenatge, barreja referències populars i autorals, i assumeix la imperfecció com a part del resultat. En una època obsessionada amb la nitidesa, l'acabat impecable i la imatge en 4K, la seva aposta pel lo-fi funciona gairebé com una declaració política.

El premi reconeix també una resistència cultural. Fer cinema fora dels grans circuits implica assumir precarietat, buscar còmplices, inventar modes d'exhibició i sostenir una comunitat al voltant d'obres que difícilment encaixen en els canals comercials més previsibles.

Marc Ferrer s'ha convertit en una de les veus més reconeixibles d'aquest cinema barceloní queer, pop, irreverent i de baix pressupost que no intenta assemblar-se a ningú. Les seves pel·lícules es mouen entre la comèdia, el melodrama, la cançó, l'artifici i una llibertat formal que connecta amb públics que busquen alguna cosa diferent.

L'edició d'aquest any també ha inclòs una menció especial al Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona. El jurat ha reconegut la seva defensa de models alternatius d'exhibició i la seva labor per sostenir espais de cinema independent fora dels grans centres de decisió cultural.

Aquesta menció amplia el sentit del premi. No n'hi ha prou que existeixin pel·lícules diferents; també fan falta llocs, programadors, crítics, sales, festivals i comunitats capaces de mantenir-les vives. Sense aquests circuits, bona part del cinema independent queda condemnat a circular de manera invisible.

El jurat ha llançat a més un missatge a les institucions: aquests projectes són fràgils i necessiten protecció. La demanda de cinema independent existeix, però moltes vegades depèn d'estructures molt petites, voluntats personals i xarxes que sobreviuen amb pocs recursos.

El Premi Pepón Coromina manté així l'esperit de la figura que li dóna nom. Coromina va ser productor, actor i guionista, i va ajudar a impulsar un cinema català i espanyol més arriscat, atent a veus noves i a formes menys domesticades de contar.

El seu llegat connecta de manera natural amb Pel·lícules Inmundes. En ambdós casos apareix una mateixa idea: el cinema com a territori de llibertat, com a lloc on equivocar-se, provar, exagerar, embrutar-se i escapar de la correcció industrial.

Per a Barcelona, aquest reconeixement també parla d'una escena cultural que no viu només de grans museus, festivals consolidats o estrenes de catifa vermella. Als marges hi ha creadores, sales, col·lectius i productores petites que sostenen una altra relació amb el públic.

Pel·lícules Inmundes guanya el Pepón Coromina no per semblar-se a la indústria, sinó per resistir-s'hi. I aquesta és precisament la força del premi: recordar que el cinema més viu a vegades neix lluny del brillant perfecte, en rodatges precaris, amistats còmplices i pel·lícules fetes, com diu l'esperit mateix del guardó, malgrat tot.