Barcelona
No és Noruega, és Catalunya: el cel es tingeix de vermell amb unes aurores boreals
El cel de Catalunya ha ofert un espectacle poc habitual durant la nit de diumenge. Els observatoris de Prades i Pujalt han captat un intens resplendor vermellós provocat per un fenomen geomagnètic conegut com a arc SAR. És la tercera vegada en dos anys que s'observa un episodi similar.
Per veure aurores boreals no sempre cal viatjar fins a Noruega o Groenlàndia. Aquest diumenge a la nit, el cel d'alguns punts de Catalunya ha adquirit un sorprenent to vermellós que ha quedat registrat en imatges.
Els observatoris de Prades i Pujalt, situats en zones amb poca contaminació lumínica, han aconseguit fotografiar aquest fenomen, relacionat amb l'activitat geomagnètica de la Terra.
I encara que sembli quelcom excepcional, no és la primera vegada que ocorre: Catalunya ha registrat tres episodis similars en els últims dos anys.
Per què el cel s'ha tornat vermell?
El que han captat les càmeres és un fenomen conegut com a SAR (Stable Auroral Red Arc), o arc auroral vermell estable.
A diferència de les aurores boreals més conegudes, que solen mostrar cortines de llum verda a les regions polars, els arcs SAR produeixen un resplendor vermellós que es pot observar en latituds més baixes.
El seu origen també és diferent. Mentre que les aurores habituals es produeixen per la interacció de partícules energètiques amb els gasos de l'atmosfera, els arcs SAR estan relacionats amb la transferència d'energia tèrmica cap a les capes superiors de l'atmosfera, a uns 400 quilòmetres d'altitud.
El característic color vermell apareix per l'emissió de llum dels àtoms d'oxigen presents a aquestes alçades.
Això sí, hi ha un detall important: el fenomen sol apreciar-se molt millor en fotografies que a simple vista. Les càmeres poden captar colors i nivells de lluminositat que els nostres ulls gairebé no distingeixen durant la nit.
Per què es veuen aurores a Catalunya?
Encara que Catalunya està lluny de les regions on normalment apareixen les aurores boreals, diversos factors ajuden a explicar aquests episodis.
El primer és l'elevada activitat solar. El Sol segueix cicles d'aproximadament 11 anys, durant els quals la seva activitat augmenta i disminueix. En els períodes de major intensitat, també creix la possibilitat que es produeixin pertorbacions geomagnètiques.
El segon factor té a veure amb l'època de l'any. A prop dels equinoccis de primavera i tardor, l'orientació del camp magnètic terrestre pot afavorir la seva interacció amb el vent solar.
Aquesta combinació facilita que determinats fenòmens lluminosos es puguin registrar més al sud del que és habitual.
Tres episodis en dos anys: ara són més freqüents?
En els últims dos anys s'han observat tres episodis d'arcs SAR a Catalunya, una circumstància poc habitual que coincideix amb un període d'elevada activitat solar.
Però també hi ha una altra explicació: ara tenim moltes més càmeres apuntant al cel.
Els equips digitals dels observatoris i les càmeres dels telèfons mòbils són cada cop més sensibles a la llum. Això permet registrar fenòmens dèbils que anteriorment podien passar desapercebuts.
Per això, encara que les imatges recordin les aurores dels països nòrdics, el que s'ha vist des de Prades i Pujalt té característiques pròpies.
I aquesta vegada, per trobar un cel tenyit de vermell, no ha calgut sortir de Catalunya.
