Ni les pluges torrencials aconsegueixen omplir el pantà de Sau: el campanar torna a aparèixer

Després de diversos episodis de pluges intenses, podria semblar que els pantans catalans haurien d'estar pràcticament plens. No obstant això, la realitat és una mica diferent.

Les precipitacions a principis d'octubre s'han concentrat principalment a la costa i al prelitoral, mentre que les capçaleres dels rius que alimenten els grans embassaments han rebut menys aigua.

El resultat és que les reserves han deixat de baixar tan ràpidament, però no han experimentat una recuperació significativa.

El campanar de Sau torna a ser visible

Un dels indicadors més coneguts del nivell dels embassaments catalans és el campanar de l'antiga església de Sant Romà de Sau, a la comarca d'Osona.

Durant els períodes de sequera, aquesta construcció emergeix progressivament de l'aigua i es converteix en una imatge molt reconeixible de l'estat de les reserves.

Ara, part del campanar torna a quedar al descobert.

El pantà de Sau es troba al voltant del 70% de la seva capacitat, lluny del nivell màxim que va assolir a principis de març.

La seva situació també depèn de la gestió de l'aigua amb el veí pantà de Susqueda, que manté unes reserves superiors al 82%.

Per la seva banda, La Baells supera lleugerament el 70%, una xifra que reflecteix que les pluges recents no han arribat amb tanta intensitat a la capçalera del Llobregat.

Per què les tempestes no han omplert els embassaments?

L'explicació està principalment en on ha plogut.

Durant els temporals a principis d'octubre es van registrar acumulacions de fins a 360 litres per metre quadrat en menys de cinc dies en alguns punts de Catalunya.

No obstant això, bona part d'aquestes precipitacions van afectar zones costaneres i del prelitoral, no a les àrees de muntanya on neixen els rius que subministren els principals pantans.

Per això, encara que les pluges van provocar inundacions i incidències en diferents municipis, el seu efecte sobre les reserves d'aigua va ser limitat.

Actualment, el sistema Ter-Llobregat, que subministra a la regió metropolitana de Barcelona, l'àrea urbana de Girona i part de la Catalunya Central, es manté per sobre del 77% de la seva capacitat.

La bona notícia: les reserves han baixat menys del que s'esperava

Des de principis de juny, els embassaments havien seguit una tendència descendent, habitual durant els mesos de major consum i temperatures elevades.

Durant la primera part de l'estiu, la caiguda va ser similar a la registrada el 2021, l'any en què va començar el període de sequera que posteriorment afectaria greument Catalunya.

No obstant això, a partir del 10 d'agost, el descens va començar a moderar-se.

Segons l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), la reducció de les reserves durant l'estiu ha estat menor del previst gràcies, entre altres factors, a la contenció del consum d'aigua en les campanyes de reg.

A més, les dessalinitzadores han seguit funcionant aproximadament al 50% de la seva capacitat, contribuint a reduir la pressió sobre els recursos hídrics i a afavorir la recuperació dels aqüífers.

A l'octubre, les reserves continuen descendint a un ritme aproximat de 0,5 hectòmetres cúbics diaris, lleugerament inferior al registrat un mes abans.

Què passarà amb els embassaments en els pròxims mesos?

L'evolució dependrà en gran mesura de les precipitacions que arribin a les capçaleres dels rius durant la tardor i l'hivern.

Per ara, les previsions a llarg termini no permeten anticipar amb seguretat una recuperació important. Alguns models apunten a precipitacions inferiors a les habituals, especialment al Pirineu.

La situació actual, no obstant això, és molt diferent de la viscuda durant els moments més greus de la sequera: el sistema Ter-Llobregat conserva més de tres quarts de la seva capacitat.

El retorn del campanar de Sau a la superfície no significa, per tant, que Catalunya estigui entrant de nou en una situació d'emergència hídrica. Però sí recorda que les pluges torrencials no sempre es tradueixen en més aigua emmagatzemada.