HiHa Notícies Barcelona

Actualitat de Barcelona

Barcelona

Els disturbis de Barcelona deixen 23 comerços danyats i 128 detinguts

Uns 600 joves van acudir a una convocatòria difosa per TikTok. L'endemà, el balanç sumava 23 comerços danyats i 128 detinguts. La hipòtesi d'una operació exterior no està demostrada; també queda per entendre per què va esclatar.

Els disturbis de Barcelona deixen 23 comerços danyats i 128 detinguts
Foto: Bricolage / Shutterstock / FOTODOM

La convocatòria circulava per TikTok i WhatsApp mentre creixen les preguntes sobre les seves causes.

La convocatòria portava una setmana movent-se per TikTok abans que uns 600 joves baixessin al centre de Barcelona el dissabte a la nit. L'endemà, hi havia 23 comerços vandalitzats o saquejats i 128 persones detingudes.

Entre els arrestats, 72 eren menors. Només dos tenien antecedents per desordres públics. Els Mossos van registrar 14 agents ferits i els Bombers van realitzar 33 intervencions.

Una crida que va saltar de TikTok als xats.

La convocatòria es va difondre amb l'etiqueta Blocus, paraula francesa associada als bloquejos d'instituts protagonitzats per estudiants dels lycées. Es dirigia a joves de Barcelona, Madrid, València i Bilbao; després va passar a grups de WhatsApp i Telegram.

En aquests xats, alguns participants demanaven calma mentre altres parlaven obertament de saquejar botigues. L'associació de comerciants Barna Centre havia alertat els seus associats abans dels disturbis.

Amb les eleccions del 29 de novembre a cinc setmanes, l'episodi va irrompre en una campanya que, segons l'anàlisi de l'article, podia girar al voltant de l'habitatge i els salaris. La factura de la llum també formava part d'aquest debat. Per a l'extrema dreta, les imatges de contenidors incendiats i aparadors trencats encaixaven millor amb el discurs sobre inseguretat i desordre.

Vàries mitjans digitals i de dretes van posar el focus en què molts dels joves eren estrangers o ho semblaven, abans que els Mossos acabessin de comptar els detinguts.

Les sospites digitals no identifiquen els responsables.

Queda per saber qui va amplificar els vídeos durant la setmana prèvia i si darrere hi havia comptes nous que publicaven al mateix ritme. L'anàlisi planteja fins i tot la possible intervenció d'actors a Moscú, Tel Aviv o qualsevol altra capital interessada a alimentar la por en les democràcies europees.

Alguns perfils de TikTok utilitzats per a la convocatòria s'assemblaven molt a comptes que grups d'extrema dreta havien emprat per promoure linxaments contra la població immigrant a Ceuta. És un indici que alimenta sospites, no una prova que un govern estranger organitzés els disturbis.

La coordinació digital, l'anonimat i la rapidesa amb què es va propagar la crida poden justificar una investigació. Per si sols, aquests elements no assenyalen qui va ser responsable.

El saqueig com a símptoma d'una desigualtat.

En The Wire, el detectiu Lester Freamon proposa seguir la pista del diner per entendre d'on neix un crim. L'anàlisi trasllada aquesta idea al terreny digital: també cal observar com s'organitzen els algoritmes i quines conductes ajuden a posar en circulació.

Atribuir els disturbis a una operació de desestabilització pot oferir a l'esquerra una explicació còmoda: els joves actuarien sota la influència de relats d'extrema dreta. Però aquesta hipòtesi no hauria de servir per esquivar les contradiccions de la societat que es pretén transformar.

En escriure sobre els disturbis que van cremar els suburbis de Londres durant quatre nits a l'agost de 2011, Slavoj Žižek va assenyalar que el inquietant era la falta de programa o consigna. Hi havia joves que entraven a botigues a buscar les sabatilles que la publicitat els prometia i que els salaris dels seus pares no podien pagar. Per a Lacan, el símptoma és una veritat que torna deformada: llegir així els disturbis no revela què volia cada participant, però sí convida a examinar el món que va fer possible aquesta conducta.

Els menors detinguts viuen en una ciutat on el lloguer absorbeix una part desproporcionada dels ingressos i emancipar-se abans dels trenta resulta cada cop més difícil. Bona part de la vida social transcorre en una pantalla de sis polzades, des de la qual veuen cotxes que potser no podran tenir i pisos en els quals potser no viuran.

Quan es parla de joves nascuts a Catalunya en famílies d'origen estranger, també cal reconèixer que Catalunya és la seva casa. L'anàlisi reclama més suport institucional per combatre les lògiques racistes i de despossessió que operen als marges, en lloc d'alimentar l'estigmatització promoguda per la dreta.

Explicar les condicions d'una conducta no la justifica, igual que exigir responsabilitats individuals no elimina la necessitat d'examinar les estructures. Dels 128 detinguts, només dos tenien antecedents per desordres públics.

Continua llegint

Ara a Barcelona

Segueix el fil

Més mirades

Continua amb la signatura de Miriam Lado.

El fil de la ciutat

Últimes notícies