Barcelona
Collserola s'asseca i afronta un risc extrem per la onada de calor
Barcelona afronta la tercera onada de calor de l'estiu amb els seus espais verds en una situació delicada.
El problema no està només en la calor que es nota al carrer. També està sota terra. La humitat del subsòl a Collserola ha caigut gairebé a la meitat des de març, passant de 0,35 a 0,18 metres cúbics d'aigua per metre cúbic de terreny, una pèrdua ràpida que deixa la vegetació amb menys marge per resistir.
Les pluges de primavera havien permès recuperar part de les reserves, però la successió d'episodis càlids i l'absència de precipitacions han canviat l'escenari en poques setmanes. El resultat és un bosc més sec, més vulnerable i amb menys capacitat per suportar noves jornades extremes.
La situació afecta especialment arbres com pins, alzines i sureres, que depenen de la humitat profunda del sòl. Quan aquestes reserves baixen, l'estrès hídric es nota en la salut del bosc, en la pèrdua de vigor i en una major exposició a plagues, malalties i foc.
Els matollars i prats ho tenen encara més difícil. En alimentar-se de capes superficials, són els primers a quedar-se sense aigua quan passen setmanes sense pluja. En moltes zones de Catalunya, la vegetació baixa ja mostra signes de sequedat extrema, convertint-se en combustible fàcil si apareix una espurna.
El risc s'extén més enllà de Barcelona. Comarques com el Bages, Anoia, Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf, Vallès, Maresme i àrees de l'interior de Girona arriben a aquesta onada de calor amb boscos i matollars molt tensionats. Només el Pirineu conserva, per ara, millors condicions.
Per a la vida diària, l'impacte pot notar-se en restriccions d'accés, suspensió d'activitats en espais naturals, més vigilància forestal i pitjor qualitat de l'aire si es declaren incendis. Collserola no és només un parc: és un pulmó metropolità utilitzat per milers de veïns per caminar, córrer, anar en bici o escapar de l'asfalt.
L'escena deixa una advertència clara per a Barcelona: la calor extrema no acaba quan baixa el termòmetre a la ciutat. Els seus efectes s'acumulen al sòl, als arbres i als espais naturals que sostenen part del benestar urbà. Cada setmana sense pluja converteix el verd que envolta la capital en un territori més fràgil.