Barcelona
La majoria de terrasses semicerrades a Barcelona incompleixen la llei antitabac
Prendre alguna cosa en una terrassa de Barcelona no sempre significa respirar aire net. Un estudi de l'Agència de Salut Pública de Barcelona ha detectat una alta presència de fum de tabac i nicotina ambiental en aquests espais, fins i tot en terrasses semicerrades on fumar ja està prohibit per la normativa actual.
L'anàlisi es va realitzar en 180 terrasses de la ciutat mitjançant mesures ambientals, observació directa i entrevistes a 451 usuaris. Les dades són clares: en el 93% de les terrasses es va observar a persones fumant, en una de cada quatre es va detectar l'ús de cigarretes electròniques i en dues de cada tres es percebia olor a tabac.
La nicotina ambiental va aparèixer en el 85% de les terrasses analitzades. A més, els nivells van ser més alts en barris amb menor situació socioeconòmica, un dada que afegeix una lectura d'inequitat urbana al problema. No totes les zones respiren igual, tampoc quan es parla d'oci a l'aire lliure.
L'incompliment és especialment visible en terrasses semicerrades. Segons l'estudi, el 90% d'aquests espais permet fumar malgrat que la llei ho prohibeix quan la terrassa està coberta o tancada per diversos laterals. En aquests casos, la ventilació és pitjor i l'exposició pot acostar-se més a la d'un espai interior que a la d'una terrassa oberta.
La percepció dels usuaris també va en la mateixa línia. El 94% de les persones enquestades va declarar sentir-se exposades al fum del tabac en terrasses, i el 68% als aerosols de cigarretes electròniques. Més de la meitat es va mostrar favorable a prohibir fumar i vaporitzar en aquests espais.
El debat arriba en un moment clau. El Ministeri de Sanitat porta temps treballant en la reforma de la Llei del Tabac i en el Pla Integral de Prevenció i Control del Tabaquisme 2024-2027, que planteja ampliar els espais lliures de fum. La restauració, en canvi, tem que una prohibició total afecti les vendes i canviï la dinàmica de les terrasses.
Per a qui treballa servint taules, el problema és menys teòric. Un client pot aixecar-se i marxar si el fum li molesta; un cambrer pot passar tota la jornada entrant i sortint d'una terrassa amb tabac, vapors, burilles i aerosols al voltant. Aquesta exposició repetida és un dels arguments més forts de qui demana una regulació més clara.
Barcelona viu molt en les seves terrasses, i precisament per això el debat pesa tant. No es tracta només de si algú pot fumar amb un cafè, sinó de qui té dret a respirar sense fum en un espai compartit. La ciutat ja ha discutit el soroll, l'espai públic i l'excés de taules; ara la pregunta torna per una altra via: quin tipus de terrasses vol, i per a qui.