Barcelona
Catalunya recupera la línia orbital per connectar ciutats sense passar per Barcelona
La Generalitat torna a posar sobre la taula un dels projectes ferroviaris més ambiciosos de Catalunya: la línia orbital.
El pla, rescatat després d'anys de paràlisi, preveu uns 120 quilòmetres de vies i una inversió estimada de 5.200 milions d'euros. El seu objectiu és canviar una lògica que porta dècades marcant la mobilitat catalana: gairebé tot acaba entrant i sortint de la capital, fins i tot quan el trajecte real ocorre entre ciutats perifèriques.
Aquesta estructura radial complica la vida diària de moltes persones que es mouen entre municipis com Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilafranca o Vilanova. En molts casos, el tren no ofereix una connexió directa competitiva i el cotxe continua sent l'opció més ràpida, tot i que això alimenti embussos, emissions i dependència de les grans vies metropolitanes.
La línia orbital vol justament atacar aquest problema. Si el projecte avança, permetria unir pols urbans i industrials sense passar pel centre de Barcelona, alleugerint part de la pressió sobre Rodalies i donant més pes ferroviari a territoris que han crescut molt en població i activitat econòmica durant les darreres dècades.
La reactivació del projecte arriba de la mà del nou pla d'infraestructures 2025-2050 i recupera una vella demanda d'ajuntaments, entitats de mobilitat i municipis que se senten massa dependents de la capital. Manel Nadal, un dels impulsors històrics de la proposta, torna a situar aquesta obra dins del debat sobre com ha de moure's Catalunya en els pròxims vint anys.
El calendari, així i tot, no serà ràpid. Una infraestructura d'aquest tamany exigeix estudis, acords territorials, finançament i una planificació complexa fins al 2041. També hi haurà debat sobre traçats, prioritats i fases, especialment en zones on construir noves vies pot generar impacte urbanístic o ambiental.
La línia orbital no és només un altre projecte ferroviari. És una forma distinta d'entendre el territori: menys centrada en Barcelona com a pas obligatori i més adaptada a una realitat on molta gent viu, treballa i estudia en ciutats connectades entre si. Per a milers d'usuaris, el canvi podria significar trajectes més curts, menys transbordaments i una xarxa metropolitana molt més semblant a la vida real.