Barcelona
El Zoo de Barcelona busca fotos i vídeos de Copito de Neu per a un documental
Barcelona torna a mirar cap a un dels seus records més compartits. El Zoo prepara un documental sobre Copito de Neu, el goril·la albí que durant dècades va ser molt més que una atracció: es va convertir en un símbol de la ciutat i en una imatge gravada en la memòria de diverses generacions.
El projecte busca reconstruir aquesta història amb material ciutadà. Per això, l'equip del documental demana fotos, vídeos i records de persones que el van veure al Zoo, el van fotografiar de petits o conserven imatges familiars d'aquelles visites que van marcar a tants barcelonins.
La crida té un punt emocional molt clar. Copito de Neu va formar part de la infantesa de milers de veïns, excursions escolars i plans familiars de cap de setmana. Moltes d'aquestes imatges estan avui en àlbums, cintes antigues o arxius domèstics que poden ajudar a explicar la relació entre l'animal i la ciutat.
La intenció és estrenar el documental al novembre, coincidint amb el 60è aniversari de la seva arribada al Zoo de Barcelona. La data converteix el projecte en alguna cosa més que una peça audiovisual: també serà una forma de revisar com ha canviat la mirada de Barcelona cap al seu zoo, els seus animals i la seva pròpia memòria urbana.
Copito de Neu va arribar a la ciutat el 1966 procedent de Guinea Equatorial i aviat va despertar una atenció internacional extraordinària pel seu albinisme. La seva singularitat el va convertir en un dels animals més coneguts del món, però a Barcelona la seva presència va tenir una dimensió més propera i quotidiana.
Durant anys, visitar el Zoo significava per a moltes famílies passar també pel seu recinte. La seva imatge va aparèixer en records, postals, fotografies, reportatges i converses domèstiques, fins a convertir-se en una espècie de personatge comú per a qui va créixer a la ciutat.
El documental permetrà recuperar aquesta memòria des de veus diverses: no només la història oficial del Zoo, sinó també la de qui el van observar des de fora de la valla, el recorden amb afecte o volen explicar què va significar veure'l en una època en què Barcelona encara era molt diferent.
La iniciativa arriba en un moment en què els zoològics també es miren amb uns altres ulls. Recuperar la història de Copito de Neu implica recordar un icona estimat, però també obrir una conversa sobre com han canviat la sensibilitat, la conservació i la forma de relacionar-se amb els animals. En aquesta barreja de nostàlgia i reflexió hi ha bona part del valor del documental.