Barcelona
L'ús del català cau amb força a l'àrea de Barcelona: només un 10% el parla habitualment a L'Hospitalet
Les últimes dades de l'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població (EULP 2023) dibuixen un mapa del català molt diferent al d'ara fa només una dècada.
La llengua pròpia de Catalunya retrocedeix en pràcticament tot el territori i ho fa, sobretot, allà on més gent viu: l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Segons l'enquesta, només un terç dels catalans utilitza el català de manera habitual. Però és l'entorn barceloní el que concentra les xifres més baixes. En el conjunt de l'àrea, l'ús habitual cau fins al 24,7%, un descens respecte al 27,5% registrat el 2018. La fotografia, tanmateix, és molt més desigual quan es mira amb detall.
Barcelona ciutat se situa en un 26,9%, mentre que el Maresme —un territori tradicionalment catalanoparlant— encara aguanta amb un 43,6%. El contrast arriba amb els municipis més densament poblats: L'Hospitalet només arriba a un 10,3% d'ús habitual del català; el Baix Llobregat Sud, un 12,2%; i el Barcelonès Nord, un 14,3%. Són percentatges que reflecteixen una realitat fortament marcada per dinàmiques demogràfiques: arribada de població estrangera, migració interna i una elevada mobilitat residencial.
L'àrea metropolitana també es distingeix per un ús més freqüent de les dues llengües, amb entre un 10% i un 12% de població que alterna català i castellà en la seva vida diària, una xifra superior a la mitjana catalana. Curiosament, tot i que el coneixement general retrocedeix, en aquesta zona millora lleugerament la capacitat d'escriure en català.
A l'interior del país la situació és diferent. Terres de l'Ebre, Ponent, Catalunya Central i l'Alt Pirineu segueixen sent els grans bastions del català: allí més de la meitat de la població l'empra de manera habitual, i el percentatge de persones nascudes a Catalunya és clarament més alt.
El retrocés global no respon a una sola causa. El creixement demogràfic, l'arribada de nous habitants, la marxa de catalanoparlants i el ritme de substitució lingüística a les ciutats componen un escenari complex on les grans urbs porten el pes del canvi. I és aquí, a l'Àrea Metropolitana, on el futur del català —per bé o per mal— sembla que es jugarà els pròxims anys.