El Museu del Rock es reinventa a Portaferrissa amb guitarres llegendàries

L'espai va néixer el 2024 com a Guitar Legends Hall, però ara funciona amb una ambició més àmplia: no només ensenyar instruments, sinó explicar com el rock ha travessat generacions, modes, conflictes socials i formes de viure la cultura popular. La guitarra continua sent el gran fil conductor, però ja no apareix com un simple objecte de vitrina.

La col·lecció reuneix guitarres i baixos vinculats a noms clau del gènere. Hi ha peces relacionades amb Gary Moore i Thin Lizzy, David Knopfler de Dire Straits, Cliff Williams d'AC/DC, Joe Perry d'Aerosmith, Steve Vai, Slash, Paul Stanley, Dave Mustaine, Orianthi o Lupe Villar, entre altres artistes que han marcat dècades de música.

L'atractiu està en què cada instrument arriba acompanyat de context. Vídeos, cançons, explicacions i material audiovisual ajuden a entendre per què una guitarra importa, quin moment representa i com es connecta amb una escena, una gira, un so o una generació sencera.

La visita no es planteja com un recorregut silenciós. El museu aposta per una experiència interactiva, amb més de sis hores de continguts audiovisuals i una audioguia que permet avançar sense pressa per dècades de rock, des de les seves arrels fins a l'era dels grans estadis, els festivals i MTV.

El recorregut inclou espais temàtics que recreen moments clau de la cultura rock. Hi ha referències al naixement del gènere, a l'explosió dels anys 60, als concerts multitudinaris i a la televisió musical, a més d'una rèplica d'un garatge d'assaig que connecta directament amb l'imaginari més clàssic de les bandes.

Un dels punts que més crida l'atenció és la part immersiva, amb hologrames i recreacions escèniques que apropen el museu als visitants més joves. Per a qui no va viure aquelles dècades, la proposta busca que el rock no sembli una relíquia, sinó quelcom viu, sorollós i encara reconeixible.

Darrere de la col·lecció hi ha Juan José Castellano, col·leccionista i motor del projecte. La seva feina no consisteix només a reunir guitarres, sinó a verificar procedències, detalls, marques, cops i elements que permetin acreditar que cada peça té una història real darrere.

Aquesta labor importa especialment en un mercat on les peces vinculades a grans músics poden assolir preus molt alts i on les falsificacions no són una rareta. Al Museu del Rock, l'autenticitat forma part del relat tant com el so.

La nova etapa incorpora a més un espai per a exposicions temporals. La primera, “Avançats al seu temps”, utilitza l'univers de Regreso al futuro com a punt de partida per parlar d'artistes que es van avançar a la seva època, des de Tony Iommi, Pink Floyd o Led Zeppelin fins a The Velvet Underground, The Beatles, David Bowie o Nina Hagen.

Entre les peces més curioses apareix una Gibson ES-345 com la que toca Marty McFly a la famosa escena de “Johnny B. Goode”, a més d'objectes associats a l'imaginari de la pel·lícula. L'exposició juga amb aquesta idea tan rockera d'anar per davant, sonar estrany al principi i acabar marcant el camí.

La visita mitjana ronda l'hora i mitja, la qual cosa converteix el museu en un pla manejable per a una tarda al centre. Pot funcionar per a amants del rock, famílies, turistes que busquen quelcom diferent a prop de la Rambla o veïns que volen redescobrir un carrer pel qual potser passen sense mirar massa.

La ubicació ajuda. Portaferrissa és una d'aquestes vies on Barcelona barreja comerç, turisme, història i trànsit constant. Enmig d'aquest moviment, el museu ofereix una pausa sonora: entrar des d'un carrer ple de gent i trobar-se amb guitarres, riffs, pantalles i memòria musical.

El projecte vol tenir també una dimensió educativa. El Museu del Rock es presenta com un espai per a escolars i noves generacions, amb la idea d'explicar el segle XX a través de cançons, moviments juvenils, rebel·lia estètica i canvis socials.

La botiga completa l'experiència amb llibres, discs i objectes relacionats amb la cultura rock. No és només una sortida per nostàlgia: també és una forma d'apropar-se a un llenguatge que continua present en samarretes, pel·lícules, festivals, playlists i referents visuals de diverses generacions.

El museu prepara a més una futura exposició dedicada a Jordi Tardà, figura essencial de la divulgació del rock a Catalunya. El seu nom connecta el projecte actual amb una tradició local de col·leccionisme, ràdio, cultura musical i passió per explicar històries al voltant d'un disc o una guitarra.

Per a la ciutat, el Museu del Rock juga una carta clara: peces úniques, relat accessible i una experiència que no exigeix ser expert. N'hi ha prou amb entrar, escoltar i deixar que una guitarra expliqui una part de la història.