Barcelona
El nou pacte educatiu català es signa sense fotos ni celebracions públiques
El nou pacte educatiu català ja està signat, però sense foto oficial ni celebració pública. El Govern ha tancat l'acord amb CCOO, UGT i ASPEPC en un acte discret, molt lluny de l'escenificació institucional que sol acompanyar els grans pactes educatius.
La prudència no és casual. L'acord arriba després de setmanes de vagues, protestes i tensió a les escoles i instituts, i pocs dies després que una consulta entre docents rebutgés el preacord per àmplia majoria. El malestar d'una part important del professorat continua molt present.
El pacte amplia l'acord signat al març i recull diverses mesures laborals i organitzatives. Entre elles hi figura un augment salarial progressiu d'uns 400 euros en quatre anys, la incorporació de 6.400 professionals al sistema educatiu i la convocatòria de 5.000 places de catedràtics.
També s'inclou la recuperació del deute dels sexennis en un termini de cinc anys, una reivindicació històrica dels docents. Per al Govern, el paquet ha de servir per estabilitzar el sistema i tancar un cicle de conflicte que ha marcat el curs.
El problema és que una part del professorat no se sent representada per l'acord. En la consulta impulsada per diversos sindicats, més de 39.000 docents van votar en contra, davant d'alguna cosa més de 21.000 vots favorables. La participació va superar el 60% del cens consultat.
Aquesta negativa explica el to baix de la signatura. El Govern i els sindicats signants han evitat convertir el pacte en una imatge triomfalista, conscients que moltes aules continuen veient l'acord com a insuficient o allunyat de les seves demandes reals.
La tensió també deixa tocat el paper de les organitzacions sindicals. Mentre alguns sindicats defensen el pacte com una millora possible després de mesos de negociació, altres consideren que no respon al desgast acumulat per plantilles, ràtios, burocràcia i pèrdua de poder adquisitiu.
La pregunta ara és si el pacte servirà per tancar l'etapa de vagues o si el conflicte continuarà amb noves mobilitzacions. A Catalunya, l'educació torna a demostrar que els acords no es mesuren només pel que es signa en una taula, sinó per la confiança que aconsegueixen generar dins de les aules.