Barcelona
Castelldefels i el litoral de Barcelona lideren l'augment d'ones de calor
El litoral de Barcelona serà un dels punts d'Espanya on més creixeran les ones de calor durant les pròximes dècades. Un nou atlas climàtic situa Castelldefels, Vilanova i la Geltrú, El Prat de Llobregat i Gavà com els quatre municipis espanyols de més de 40.000 habitants on més augmentaran aquestes jornades fins al 2050.
La diferència respecte al començament de segle serà considerable. En el conjunt de les 161 ciutats analitzades, els dies d'ona de calor podrien triplicar-se de mitjana entre 2000 i 2050. A Castelldefels, la projecció apunta a uns 80 dies addicionals de calor extrem; a Vilanova i la Geltrú, 73; a El Prat, 72; i a Gavà, 71.
El mapa deixa especialment exposats el Baix Llobregat i el Garraf. Viladecans apareix també entre els deu municipis amb major increment previst, mentre Badalona ocupa el lloc 19, Barcelona el 24 i Mataró el 29. El calentament no quedarà així limitat a la capital catalana, sinó que afectarà a bona part de la franja costanera metropolitana.
L'estudi ha estat elaborat pel Barcelona Supercomputing Center i el laboratori urbà 300.000 Km/s a partir de fins a 70 simulacions climàtiques. Les projeccions es creuen amb factors com el tipus d'habitatge, la renda, la quantitat de verd urbà o l'accés a serveis per mesurar no només quant pujarà la temperatura, sinó quines ciutats tindran més dificultats per adaptar-se.
L'efecte es notarà directament en la rutina. Més jornades extremes signifiquen habitatges que acumulen calor durant més temps, nits amb pitjor descans, major pressió sobre piscines i refugis climàtics i més dificultats per treballar o desplaçar-se durant les hores centrals del dia. Les persones grans i aquells que viuen en pisos mal ventilats parteixen amb una desavantatge evident.
La necessitat de refrigeració domèstica creixerà al voltant d'un 65% de mitjana a les ciutats espanyoles estudiades, tot i que el major salt energètic s'espera al sud peninsular. A Catalunya, el problema principal serà la freqüència dels episodis: caldrà protegir habitatges i carrers davant d'un calor que deixarà de ser excepcional durant bona part de l'estiu.
La vulnerabilitat tampoc serà igual a tots els barris. Un carrer amb arbres, edificis rehabilitats i habitatges ben aïllats respon de forma molt distinta a un altre amb poc verd i pisos que retenen la calor. Aquesta diferència converteix l'urbanisme, l'ombra i la qualitat de l'habitatge en part de la resposta climàtica.
El dada deixa una imatge incòmoda per a l'àrea metropolitana: alguns dels municipis on avui es busca el mar per escapar de la calor seran precisament els que més dies extrems acumulin dins de 25 anys. El repte serà aconseguir que platges, places, habitatges i transport estiguin preparats per a un estiu que ocuparà cada cop més espai al calendari.