El calor extrem deixa 370 morts associades a Barcelona en un any

La majoria d'aquestes morts no es produeixen per un cop de calor directe, sinó per l'agreujament de malalties prèvies després de diversos dies consecutius de temperatures extremes. El calor castiga especialment aquells que tenen patologies cròniques, viuen sols, descansen malament durant la nit o no poden protegir-se bé durant les hores més dures.

El dada suposa un salt clar respecte a l'any anterior, quan es van registrar 240 morts associades al calor. El 2022, el pitjor any de la darrera dècada, la ciutat va arribar a unes 530. El 2023 van ser 300, la qual cosa confirma una tendència preocupant en un context d'estius cada cop més llargs, càlids i difícils de gestionar.

L'impacte no es reparteix per igual. Dones i majors de 75 anys apareixen com els col·lectius més afectats. De les 370 persones fallegudes l'any passat, 307 eren dones i 297 superaven els 75 anys, segons les dades recollides per l'Agència de Salut Pública de Barcelona.

La vulnerabilitat té molt a veure amb l'edat, la solitud i les condicions d'habitatge. Dormir en pisos que acumulen calor, viure sense aire condicionat, tenir mobilitat reduïda o no comptar amb una xarxa propera pot convertir una onada de calor en un risc real per a la vida.

La ciutat també mira amb atenció a qui treballa a l'aire lliure. Després d'episodis greus en estius anteriors, l'Ajuntament ha reforçat les mesures per a treballadors municipals i d'empreses subcontractades, com personal de neteja, jardineria o enllumenat.

Entre les mesures figura el repartiment de 1.400 polseres contra cops de calor. Aquests dispositius avisen amb senyals acústiques, llums o vibració quan detecten canvis de temperatura corporal, perquè el treballador pugui parar, descansar i evitar una situació de risc.

El consistori també ha aplicat canvis en uniformes, formació específica, ajustos d'horaris, descansos més freqüents i mesures per evitar que alguns empleats treballin sols durant els dies de calor extrem. La idea és assumir que les onades de calor ja no són excepcionals, sinó una part estructural de l'estiu urbà.

Barcelona ha ampliat a més la seva xarxa de refugis climàtics. La ciutat compta ja amb uns 500 espais on resguardar-se del calor, entre biblioteques, museus, centres cívics, parcs, jardins, patis escolars i interiors de manzana. La campanya s'allargarà aquest any fins al 15 de setembre.

Segons l'Ajuntament, el 91% de la ciutadania tindrà un refugi climàtic a menys de 10 minuts a peu i el 77% ho tindrà a menys de cinc. La mesura busca que protegir-se del calor no depengui només de tenir recursos a casa, sinó també de comptar amb espais accessibles al barri.

L'ombra serà una altra peça clau. Barcelona preveu crear 40.000 metres quadrats d'ombra amb una inversió d'11 milions d'euros, i ha duplicat la instal·lació de nous espais ombrejats en parcs infantils, carrers i patis d'escoles. En total, la ciutat vol superar els 200 espais d'ombra nous fins al 2027.

També es reforcen altres recursos quotidians, com els espais de joc amb aigua per a nens i les més de 1.740 fonts per beure, geolocalitzades a l'aplicació Fonts BCN. Són mesures petites per separat, però importants quan la calor s'acumula durant dies i els carrers esdevenen difícils d'habitar.

L'augment de morts associades al calor deixa una conclusió incòmoda per a Barcelona: adaptar-se ja no és una opció de futur, sinó una urgència del present. La ciutat haurà de seguir guanyant ombra, refugis i cures de proximitat si vol que l'estiu no esdevingui una amenaça per a qui viu pitjor protegit.