L'Àrea Metropolitana de Barcelona compleix 15 anys entre reptes de mobilitat i finançament

L'efemèride se celebra aquest 19 de juny i serveix per mirar enrere, però també per mesurar el pes real de l'AMB a la Barcelona actual. Qui agafa un autobús metropolità, paga l'aigua, separa residus o es mou entre municipis sense pensar massa en fronteres administratives està utilitzant una xarxa que no s'entén només des de la capital.

L'aniversari reuneix noms de diferents etapes polítiques, com Salvador Illa, Jaume Collboni, José Montilla, Jordi Hereu, Xavier Trias i Anna Simó. La imatge resumeix una de les característiques més cridaneres de l'AMB: la seva capacitat per sostenir acords entre partits que, en altres espais, solen viure molt més enfrontats.

Encara que el PSC manté una posició dominant, el funcionament metropolità ha depès durant aquests anys de pactes amb Junts, ERC i Comuns. Aquest consens ha permès tirar endavant polítiques en serveis bàsics, mobilitat, planificació urbana i gestió ambiental, àrees on les decisions no s'aturen en el límit d'un municipi.

La història de l'AMB arrenca molt abans de 2011. El seu origen es connecta amb l'antiga Corporació Metropolitana de Barcelona, dissolta el 1987, i amb les entitats sectorials que després van assumir competències concretes. La creació formal de l'Àrea Metropolitana va recuperar una idea evident per a la vida diària: Barcelona i el seu entorn funcionen com una sola realitat urbana.

El repte ara està en com finançar aquest model. L'AMB gestiona serveis essencials, però arrossega una autonomia fiscal limitada i depèn d'equilibris polítics i pressupostaris complexos. Si la mobilitat, l'aigua o els residus s'han de planificar a escala metropolitana, el finançament també haurà d'estar a l'altura.

Una altra qüestió pendent és la legitimitat democràtica. L'AMB té un paper decisiu en decisions que afecten milions de veïns, però continua sent una institució menys visible que un ajuntament i amb una elecció indirecta que molts ciutadans gairebé no coneixen. Aquest desajustament entre poder real i presència pública serà un dels seus grans debats de futur.

L'aniversari deixa una idea clara: Barcelona ja no es pot pensar sola. L'habitatge, els desplaçaments, la gestió de l'aigua, la qualitat de l'aire o els residus es juguen en una escala molt més àmplia que la ciutat central. L'AMB arriba als seus 15 anys com una peça imprescindible, però també amb la pressió de demostrar que pot respondre a una metròpolis cada cop més densa, cara i exigent.