Barcelona
El lloguer habitual es redueix a Barcelona després de limitar els preus
Trobar un pis de lloguer estable a Barcelona s'ha tornat encara més difícil. La contenció de preus ha frenat part de les pujades, però el mercat habitual perd moviment mentre creixen els contractes de temporada, les habitacions i altres fórmules amb menys protecció per al llogater.

Les dades de la Generalitat reflecteixen una caiguda clara en la signatura de nous contractes. Entre 2021 i 2025, el volum va passar de més de 167.000 operacions a poc més de 108.000, una reducció que es nota especialment a Barcelona i als municipis amb més pressió residencial.
El parc de lloguer continua creixent, tot i que a un ritme molt més lent. Sobre el terreny, el resultat és una oferta més estreta i una competència cada cop més gran cada vegada que apareix un pis amb condicions assumibles, sobretot als barris millor connectats amb Metro, tren o autobús.
Part dels propietaris ha traslladat els seus habitatges al lloguer de temporada o per habitacions. Aquestes modalitats permeten més flexibilitat i, en alguns casos, esquivar les restriccions del mercat residencial ordinari, cosa que deixa menys opcions a qui necessita un contracte estable per viure tot l'any.
El preu d'una habitació a Barcelona ja duplica el de fa una dècada. Al mateix temps, han guanyat presència les empreses que gestionen pisos compartits i projectes de coliving, una sortida cada cop més habitual per a joves, estudiants i treballadors que no poden assumir un habitatge complet.
La pressió no afecta a tots per igual. Un 33% dels llogaters que paguen preus de mercat viu sota el llindar de la pobresa, una proporció tres vegades superior a la dels propietaris. La meitat de les persones d'entre 18 i 29 anys resideix de lloguer, igual que el 41% de qui té entre 30 i 44.
La bretxa també afecta les famílies encapçalades per persones nascudes a l'estranger: el 57% viu en règim de lloguer. Per a moltes d'elles, l'escassetat de contractes habituals afegeix més obstacles a la recerca d'habitatge, des de l'exigència de nòmines elevades fins a les garanties addicionals.
La Generalitat admet que limitar preus no n'hi ha prou si no s'augmenta l'habitatge assequible i no es controla el desviament cap a contractes menys regulats. La clau estarà en si les noves mesures aconsegueixen retornar pisos al lloguer estable o si Barcelona continua avançant cap a un mercat cada cop més fragmentat i difícil de sostenir.