Menys de la meitat de Barcelona ofereix lloguers per sota de 1.000 euros

Les últimes dades de l'Incasòl mostren una caiguda propera al 2% respecte al tancament de 2025. No obstant això, aquest descens no ha alleugerit de manera significativa la cerca d'habitatge, marcada per una oferta limitada i una elevada competència entre possibles inquilins.

L'evolució tampoc ha estat igual a tota la ciutat. El lloguer va baixar lleugerament en set districtes, mentre que va augmentar a Sant Andreu, Nou Barris i Gràcia, on les mitjanes van assolir aproximadament els 934, 817 i 1.081 euros al mes.

Sarrià-Sant Gervasi continua com el districte més car, amb una renda mitjana propera als 1.600 euros. Li segueix Les Corts, on el preu ronda els 1.289 euros, unes quantitats difícils d'assumir per a llars amb un sol sou o ingressos moderats.

Les opcions més econòmiques es concentren principalment a Nou Barris. Barris com Can Peguera o Ciutat Meridiana registren algunes de les rendes més baixes, tot i que les xifres mitjanes poden estar condicionades pel reduït nombre de contractes i pel tamany dels habitatges disponibles.

Horta-Guinardó també conserva alternatives per sota dels 1.000 euros en zones com el Carmel, Can Baró o la Teixonera. A Sant Andreu, tots els barris romanen sota aquest límit, tot i que bona part d'ells ja s'acosten als 900 euros mensuals.

A Ciutat Vella, el Raval i la Barceloneta presenten mitjanes properes als 898 i 862 euros. També apareixen preus una mica més continguts a Poble-sec, Sants-Badal, el Camp de l’Arpa, el Clot i el Besòs i el Maresme.

El barri continua sent decisiu per accedir a un habitatge dins de la ciutat. Aquells que busquen els lloguers més baixos han d'ampliar el radi, comprovar bé el tamany i l'estat del pis i actuar amb rapidesa, perquè les poques ofertes assequibles solen rebre nombroses sol·licituds en molt poc temps.