Barcelona
El 65% de Barcelona viu on comprar pis ja no és assumible
Comprar un habitatge a Barcelona s'ha convertit en una opció cada cop més llunyana per a la majoria de veïns. El 65% de la població viu ja en zones on una família amb ingressos mitjans no podria assumir la hipoteca d'un pis mitjà sense superar la seva capacitat econòmica.
La bretxa entre salaris i preus no deixa de créixer. Segons l'estudi, una família tipus necessitaria 7.405 euros més a l'any per poder comprar un habitatge mitjà al seu propi barri. El dada resumeix bé el problema: moltes persones poden seguir vivint en una zona, però ja no podrien comprar-hi si haguessin de fer-ho avui.
En només cinc anys, els barris fora de l'abast d'una renda mitjana han passat de 16 a 29. Això redueix cada cop més el mapa d'opcions reals per a qui busca comprar sense sortir de Barcelona, especialment joves, famílies que necessiten més espai o veïns que volen deixar el lloguer.
El preu mitjà d'un pis a la ciutat se situa en 387.778 euros, mentre que la renda neta anual mitjana per llar és de 50.099 euros. Per assumir una hipoteca estàndard, la renda necessària pujaria fins a 57.504 euros anuals, la qual cosa deixa la ràtio d'accés hipotecari en el 115,8%.
L'estudi pren com a referència una financiació del 80% a 25 anys i una quota que no superi el 30% dels ingressos anuals. Quan la ràtio supera el 100%, significa que la família mitjana d'aquella zona no pot permetre's comprar un habitatge mitjà amb aquestes condicions.
Les diferències per barris són enormes. Vallvidrera-Tibidabo i les Planes arriba a una ràtio del 230,7%, mentre que zones com Passeig de Gràcia - Rambla de Catalunya, Tetuán-Urquinaona, Diagonal-Provença i Verdaguer-l’Eixample superen el 190%. Fins i tot àrees tradicionalment més assequibles, com la Verneda i la Pau, han deixat d'estar a l'abast de molts llars mitjans.
Les poques zones que encara mantenen preus compatibles amb els ingressos mitjans es concentren en entorns com Vallbona, Ciutat Meridiana, Torre Baró, Canyelles i la Guineueta-Verdum. Són excepcions dins d'una ciutat on la compra s'ha anat desplaçant cap als marges.
L'efecte es nota en decisions molt concretes: retardar la compra, seguir de lloguer, mudar-se fora de Barcelona o renunciar a viure a prop de la família, la feina o l'escola. L'habitatge deixa de ser només un dada immobiliària i es converteix en una força que redibuixa barris, rutines i projectes de vida.