Barcelona
Quina temperatura ha d'assolir Barcelona per parlar d'ona de calor
A Barcelona pot fer molta calor, costar dormir i, tot i així, no estar oficialment en una ona de calor. La diferència no és menor: els avisos meteorològics condicionen recomanacions de salut, organització del treball, serveis públics i la forma en què molts veïns planifiquen els seus dies d'estiu.
El Meteocat utilitza criteris estadístics per definir quan una temperatura és excepcional. No n'hi ha prou que el termòmetre marqui una xifra alta: s'ha de superar un llindar concret, calculat per a cada punt de Catalunya segons els seus propis registres de temperatura.
Aquest llindar correspon al percentil 98 de la temperatura màxima diària de juny, juliol i agost durant els darrers 15 anys. Dit de forma senzilla: només el 2% dels dies més calorosos d'aquest període queden per sobre d'aquest valor.
A Barcelona, el llindar diürn per parlar estrictament d'ona de calor se situa aquest estiu en 34,3 graus. Perquè l'episodi entri en aquesta categoria, aquesta temperatura ha d'assolir-se o superar-se durant tres dies consecutius o més.
La xifra no és fixa. Meteocat actualitza els llindars cada any per reflectir com evoluciona el clima recent. Per això pot ocórrer que una temperatura que fa uns anys hauria estat molt excepcional avui quedi integrada en una nova normalitat més càlida.
El canvi es nota especialment en ciutats com Barcelona, on la calor no depèn només de la màxima diürna. Les nits tropicals, la humitat, l'asfalt i la falta de ventilació en algunes vivendes poden fer que un episodi resulti molt dur encara que no encaixi tècnicament en la definició d'ona de calor.
També pot haver-hi avisos per calor intensa en unes zones i no en altres. Catalunya no funciona com un bloc únic: el litoral, l'interior, el Pirineu i les grans àrees urbanes tenen llindars diferents. Per això un episodi pot afectar amb força a Lleida o a punts de l'interior sense que Barcelona assoleixi el seu propi límit oficial.
Quan la calor dura menys de tres dies, sol parlar-se de pic de calor o episodi de calor. Si és breu però molt intens, alguns meteoròlegs utilitzen expressions com “flaixt de calor”, especialment quan una entrada de vent de ponent dispara la temperatura de forma sobtada a la ciutat.
L'Agència Estatal de Meteorologia utilitza un criteri semblant, encara que no idèntic. Aemet considera ona de calor un episodi d'almenys tres dies en què com a mínim el 10% de les seves estacions de referència supera el percentil 95 de les màximes de juliol i agost en la seva sèrie històrica.
Aquesta diferència explica per què de vegades els avisos o les etiquetes no coincideixen exactament entre organismes. Meteocat treballa amb llindars molt adaptats al territori català i amb una referència mòbil dels darrers 15 estius; Aemet aplica una metodologia estatal per identificar episodis d'abast més ampli.
Per a qui viu a Barcelona, l'important no és només saber si s'ha declarat una ona de calor. També convé mirar els avisos per calor intensa, les màximes previstes, les mínimes nocturnes i la durada de l'episodi. Un sol dia molt dur pot alterar la feina, els desplaçaments i el descans.
La informació meteorològica esdevé així una eina quotidiana. Permet decidir si convé avançar encàrrecs, evitar les hores centrals, buscar refugis climàtics, reorganitzar tasques a l'aire lliure o prestar més atenció a nens, grans i persones amb problemes de salut.
L'estiu barceloní ja no es mesura només per la platja o les terrasses. També es mesura per llindars, avisos i nits en què la ciutat no acaba de refredar-se. Entendre quan la calor és excepcional ajuda a no minimitzar el risc, però també a no confondre cada jornada sofocant amb una ona de calor oficial.