Barcelona canviarà milers de plàtans per sobreviure al calor i donar més ombra a la ciutat

L'augment de temperatures obliga Barcelona a replantejar el seu arbrat. L'Ajuntament planeja substituir milers de plàtans i diversificar espècies. L'objectiu: una ciutat més fresca i saludable davant el canvi climàtic.

El calor extrem ja no és una excepció a Barcelona i la transformació dels seus carrers serà visible en la pròxima dècada. L'augment de 1,5 graus des de l'era preindustrial i la previsió d'arribar fins a 4 °C més a finals de segle han posat en jaque el model d'arbrat urbà. L'Ajuntament ha decidit accelerar la substitució dels plàtans d'ombra, que avui representen gairebé un terç dels arbres de la ciutat, per donar pas a espècies més resistents al calor i menys problemàtiques per a la salut pública.

Actualment, Barcelona compta amb uns 152.000 arbres repartits en 13 espècies principals. Els plàtans d'ombra dominen el paisatge, seguits de prop pel almez. No obstant això, el consistori vol evitar que cap espècie superi el 15% del total, la qual cosa suposarà reemplaçar més de 24.000 plàtans en els pròxims anys. Aquesta transició no serà immediata ni implicarà talades massives, sinó que s'aprofitaran remodelacions urbanes i el cicle natural de vida dels arbres per introduir noves espècies.

El repte és ambiciós: augmentar la cobertura arbòria un 5% perquè gairebé un terç de la ciutat estigui sota ombra i aconseguir que el 40% de les espècies estiguin adaptades al clima futur. Per això, es prioritzaran arbres com la jacaranda o la grevillea, més resistents al calor, i es reduiran espècies que toleren millor el fred, com la robínia o el cirerer vermell. L'objectiu és que cada districte compti amb espècies adaptades a les seves condicions específiques, ja que no és el mateix el microclima del Raval que el de Vallvidrera.

La diversificació és clau, segons els experts en botànica, que insisteixen en la importància de dissenyar estratègies multidisciplinàries i tenir en compte factors com les al·lèrgies. Així, es busca no només combatre la calor, sinó també millorar la qualitat de vida i la salut dels veïns, permetent que puguin evitar zones d'alta concentració de pol·len en èpoques crítiques.

El procés, tanmateix, està ple d'obstacles. Les limitacions econòmiques i logístiques ralenteixen la substitució d'espècies, i l'oferta de viveros especialitzats en arbres de clima càlid continua sent escassa a Europa. A més, els hiverns freds que encara es registren a la ciutat dificulten la implantació massiva d'espècies mediterrànies o subtropicals. Malgrat aquests desafiaments, l'Ajuntament manté la seva fulla de ruta per al 2037, tot i que reconeix que serà difícil complir tots els objectius en termini.

El Pla Director de l'Arbrat de Barcelona, vigent fins al 2037, és l'eina que guia aquesta transformació. Aquest document estratègic no només marca el ritme de substitució d'espècies, sinó que també aposta per ampliar la superfície verda i fer-la més resistent a plagues i al canvi climàtic. El pla contempla la realitat de cada districte i busca equilibrar la presència d'espècies càlides i fredes segons la vulnerabilitat de la població i el territori davant les altes temperatures.

L'arbrat urbà a Barcelona no només és una qüestió estètica. El seu paper en la reducció de la temperatura, la millora de la qualitat de l'aire i la creació d'espais d'oci saludables és fonamental per al benestar de la ciutat. La transformació que s'acosta serà lenta, però marcarà el futur dels carrers i places barcelonines en les pròximes dècades.

El Pla Director de l'Arbrat de Barcelona és una de les apostes més ambicioses de la ciutat en matèria d'adaptació climàtica. Aquest pla, que s'estén fins al 2037, estableix objectius concrets per diversificar espècies, augmentar la cobertura verda i adaptar l'arbrat a les noves condicions meteorològiques. A més, contempla la participació d'experts de diferents disciplines i la implicació dels districtes per respondre a les necessitats específiques de cada zona. La seva implementació és un exemple de com les ciutats poden anticipar-se als reptes del canvi climàtic i prioritzar la salut i el confort dels seus habitants.

Un factor que complica el procés és l'escassetat de viveros europeus especialitzats en arbres de clima càlid. La demanda de jacarandes, grevillees i altres espècies subtropicals ha crescut a tota Europa a mesura que les ciutats adapten els seus plans d'arbrat, però l'oferta d'exemplars de gran port no creix al mateix ritme, la qual cosa obliga l'Ajuntament a planificar amb molta antelació cada substitució.