Barcelona
Barcelona construeix un nou dipòsit gegant per evitar inundacions durant les pluges torrencials
Barcelona ampliarà el seu sistema de protecció davant les inundacions amb un nou dipòsit subterrani capaç d'emmagatzemar 100 milions de litres d'aigua. La instal·lació, situada a la rambla de Prim, a Sant Martí, entrarà en funcionament el 2028 i serà la primera incorporació a aquesta xarxa des del 2013.
Sota les carrers de Barcelona existeix una infraestructura que resulta fonamental quan arriben les pluges intenses. Es tracta d'una xarxa de grans dipòsits subterrànies que emmagatzemen temporalment l'aigua per impedir que s'acumuli a la superfície i provoqui inundacions.
Actualment, la ciutat disposa de 15 dipòsits amb una capacitat conjunta de 450.000 metres cúbics, equivalents a 450 milions de litres.
Aquesta xarxa tornarà a créixer el 2028 amb la posada en marxa d'una nova instal·lació a la rambla de Prim, juntament amb la Via Trajana, que permetrà reforçar la protecció del districte de Sant Martí.
Un dipòsit de 100 milions de litres a Sant Martí
El nou dipòsit tindrà capacitat per retenir aproximadament 100.000 metres cúbics d'aigua de pluja, el que equival a 100 milions de litres.
La infraestructura es troba actualment executada al 50 %, segons ha explicat la tinent d'alcaldia d'Urbanisme i Acció Climàtica, Laia Bonet.
La seva entrada en servei està prevista per al 2028 i suposarà la primera ampliació de la xarxa de dipòsits pluvials de Barcelona en uns 15 anys.
La darrera instal·lació incorporada va ser el dipòsit de les Rieres d'Horta, inaugurat el 2013 i amb capacitat per emmagatzemar uns 90.000 metres cúbics.
El nou equipament de Sant Martí permetrà recollir part de l'aigua que circula per la xarxa de drenatge durant els episodis de precipitacions intenses, reduint el risc de desbordaments als carrers.
Les pluges d'octubre van posar a prova els 15 dipòsits de Barcelona
La importància d'aquestes instal·lacions va quedar especialment clara durant l'episodi de pluges del 3 i 4 d'octubre de 2026.
Per primera vegada, els 15 dipòsits municipals van arribar a funcionar al 100 % de la seva capacitat operativa.
Durant aquell cap de setmana, les instal·lacions es van omplir i buidar, en conjunt, l'equivalent a dues vegades i mitja la seva capacitat total.
Aquest funcionament va permetre gestionar grans volums d'aigua en poc temps i alleugerir la pressió sobre la xarxa d'aigües residuals.
Els dipòsits no emmagatzemen l'aigua de forma permanent. La seva funció és retenir-la durant els moments de major intensitat de pluja i alliberar-la progressivament quan la xarxa pot assumir el cabal.
Barcelona invertirà 200 milions d'euros en ampliar la xarxa
La rambla de Prim no és el únic punt on l'Ajuntament vol construir noves infraestructures d'aquest tipus.
El govern municipal preveu destinar uns 200 milions d'euros durant el mandat a reforçar el sistema de drenatge i ampliar la xarxa de dipòsits.
Entre els projectes en els quals ja s'està treballant figuren altres tres instal·lacions:
Bac de Roda, per millorar la gestió de l'aigua de pluja al seu entorn.
La Sagrera, vinculada a les necessitats de la futura estació ferroviària.
Vallcarca, concebuda per reduir el risc d'inundacions a la futura rambla verda.
Amb aquestes actuacions, Barcelona preveu incorporar almenys quatre nous dipòsits, incloent el de la rambla de Prim.
L'objectiu a llarg termini és continuar desenvolupant la xarxa amb fins a 29 dipòsits addicionals, segons la planificació municipal.
Per fer-ho possible, el Pla director integral del sanejament de Barcelona contempla la reserva de terrenys destinats a futures instal·lacions.
Com funcionen els dipòsits subterrànies contra les inundacions
No tots els dipòsits de Barcelona compleixen exactament la mateixa funció. La seva ubicació determina quins problemes han de resoldre durant una tempesta.
Els situats a les zones altes retenen l'aigua abans que baixi cap als barris de menor altitud, on podria acumular-se.
A les zones baixes, les instal·lacions ajuden a evitar que l'aigua de pluja barrejada amb residus i contaminants arribi directament al mar o als rius sense passar per un sistema de depuració.
Els dipòsits ubicats a zones intermèdies combinen ambdues funcions i permeten adaptar la gestió de l'aigua a les característiques de cada episodi de pluja.
D'aquesta manera, la xarxa no només contribueix a prevenir inundacions, sinó també a reduir l'impacte ambiental dels desbordaments de l'aigüera.
Més zones verdes i paviments que absorbeixin l'aigua
La construcció de grans dipòsits és només una part de l'estratègia municipal per adaptar Barcelona a les precipitacions intenses.
L'Ajuntament també està estenent els anomenats sistemes urbans de drenatge sostenible (SUDS), que faciliten la infiltració de l'aigua de pluja al terreny.
Aquests sistemes poden incorporar superfícies permeables, zones vegetades i altres elements que permeten retenir o absorbir part de l'aigua abans que arribi a l'aigüera.
Segons les dades municipals, la seva presència a Barcelona s'ha triplicat recentment.
La combinació de dipòsits subterrànies i superfícies capaces d'absorbir l'aigua busca reduir la vulnerabilitat de la ciutat davant les tempestes.
Amb l'entrada en funcionament del dipòsit de la rambla de Prim el 2028, Barcelona sumarà altres 100 milions de litres de capacitat d'emmagatzematge, una ampliació destinada especialment a protegir Sant Martí durant els episodis de pluges torrencials.
