Barcelona accelera la videovigilància: autoritza 240 càmeres en un sol any

El dada procedeix de documentació obtinguda mitjançant una sol·licitud de transparència i permet mesurar la dimensió del canvi: les 240 autoritzacions d'aquest any representen un 60 % més que les al voltant de 150 càmeres autoritzades durant els sis anys anteriors junts.

Això no significa, però, que Barcelona tingui ja 240 càmeres noves funcionant als seus carrers. L'autorització és el pas necessari previ a l'adquisició, instal·lació i activació del dispositiu. L'Ajuntament manté que actualment existeixen unes 186 càmeres operatives a la via pública.

Entre 2020 i 2026, Barcelona ha obtingut permís per 441 dispositius. Gairebé la meitat es concentren a Ciutat Vella, amb 204 autoritzacions. Li segueixen l'Eixample, amb 103; Nou Barris, amb 58; Sants-Montjuïc, amb 44; Sant Andreu, amb 21, i Horta-Guinardó, amb 11.

Les Rambles figuren entre els espais amb una major concentració de sistemes de vigilància, amb 63 càmeres autoritzades. L'estratègia també s'estén per punts com el Born, l'Anella Olímpica, els búnquers del Carmel, la Sagrada Família, places de Nou Barris o el parc de la Pegaso.

L'Ajuntament ja havia anunciat a l'agost que instal·laria al voltant d'un centenar de nous dispositius abans d'acabar 2026. Entre les actuacions recents es troben les càmeres que ja funcionen a plaça de Catalunya i el Front Marítim, mentre segueixen avançant projectes per plaça Reial, avinguda de la Catedral i rambla del Raval.

L'objectiu municipal és continuar augmentant la xarxa durant 2027. El govern de Jaume Collboni defensa la videovigilància com a eina per prevenir delictes i facilitar investigacions policials, especialment en espais amb una elevada afluència, activitat delictiva o necessitats específiques de seguretat.

Les càmeres municipals no incorporen reconeixement facial ni sistemes d'identificació mitjançant intel·ligència artificial. Les gravacions estan sotmeses a la legislació de protecció de dades i la seva utilització policial requereix els controls establerts per la Generalitat.

El creixement també obre un debat sobre privacitat i proporcionalitat. El desplegament necessita l'informe favorable de la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància de Catalunya, encarregada d'avaluar que la utilització d'aquests sistemes respecti els drets ciutadans.

La diferència entre càmeres autoritzades i càmeres realment operatives serà ara una de les claus per seguir el desplegament. Els 240 permisos concedits durant 2026 mostren el canvi d'escala de l'estratègia municipal, però una part d'aquests dispositius encara ha de completar el procés d'instal·lació abans de començar a vigilar els carrers.